dimecres, 26 de maig de 2010

Sant Esteve de Guialbes i la seva escola

Al petit país de Vilademuls, el tros que retira a l'Empordà del gran Pla de l'Estany, estan de celebració. Ja era hora que entre tant maldecap i tanta dèria algú tingués temps de pensar en una bona notícia, en una nova endreçada i entenimentada. L'escola de Sant Esteve de Guialbes fa 75 anys i això ja és una notícia per emarcar i per treure els brunyols i el moscatell i fer ballar la mainada. L'escola de Sant Esteve té la mida ideal per instruir els minyons tal i com ho va pensar aquell rector d'Ollers, Mossèn Baldiri Reixac al cel sia. Instruir els minyons no té res a veure amb la idea del Pentagon actual que és la d'estabular-los en grans concentracions avícoles i industrials anomenades ies, ceips i altres noms forasters. Instruir els minyons és educar-los en el respecte i el seny, el coneixement de les coses properes i els fonaments bàsics de l'estudi que són saber llegir, saber comptar, saber escriure i tractar de vostè el senyor mestre. La resta, estimats xiscagardians, és del tot sobrer i per això ho oblidem en cabat l'examen. Altra cosa seria un atemptat contra el cervell perquè si la quantitat de coses inútils que hem après de cor i memòria encara la tinguessim pasturant dintre del cap pararíem boits. No ens esperxem: l'escola fa 75 anys i el savi Galofré, Cronista Comarcal sense que ell ho sàpiga ni consti en cap nomenament, ha fet un llibre sobre l'aniversari d'una resistència, d'un anar contra corrent, d'un mantenir l'escola rural en els temps de la modernitat estúpida, d'una bandera, d'un llegat ben conservat, d'un patrimoni d'avis, pares i fills. Xisca de Gardi es treu el barret davant aquest aniversari prodigiós, de part de bo, senyal que les brases que mantenen el país són més viues del que ens imaginem. Catalunya són els seus mestres i les seves escoles, és la gent de peu pla i aquelles fileres de mainada que amb la cartera a l'esquena van fent via cap a estudi. Senyors! 75 anys pel camí recte!