dissabte, 15 de maig de 2010

Secció enemics

El dia de la meva investidura a Xisca de Gardi, dins els rituals de la confraria, se’m feu entrega dels estatuts i codi intern sobre els quals em vaig haver de beure, a sant hilari, una ampolla de Juvé i Camps calenta com a mostra de submissió. L’ideari d’aquesta exquisida germandat deixa clar que en nom de Xisca de Gardi es poden proclamar amistats infinites, però poques i justificades enemistats. Avui, i perquè l’ocasió ho reclama, faig pública la identitat d’un individu, des d’ara oficialment repudiat per nosaltres.
El Gallegu m’ha informat sobre un idiota que treballa com a periodista esportiu (si més no n’ocupa plaça) per una cadena espanyola. Un gamarús a qui la supèrbia i l’estupidesa l’arriba a encegar fins l’extrem d’atropellar i arrossegar durant cinc-cents quilòmetres el bon gust, el respecte, el sentit del ridícul, la coherència i tot el catàleg de drets personals que un individu disposa, començant pel de la intimitat.
Dimarts passat, als prolegòmens d’una final europea de futbol de segona categoria (com les que acostumen a jugar els equips espanyols) amb Hamburg com a ciutat acollidora de l’esdeveniment, aquest tros d’ase exercia de corresponsal per la cadena en terres alemanyes. Amb complicitat d’una colla d’imbècils més, seguidors de equip espanyol arribat a la final, va protagonitzar una escena d’humiliació i manca de respecte absolut cap a un indigent que, assegut a un voral d’un pont, pidolava caritat. L’allau de protestes i indignació pels fets, devien dur a la cadena a forçar al seu treballador a retractar-se i demanar públicament excuses. El gest es dugué a terme amb tota la mala traça i hipocresia que acostuma a mostrar aquell que demana perdó sense ni tan sols se capaç d’entendre en què s’ha equivocat. Immediatament després de les explicacions, continuà amb les rialles per la situació viscuda.
Senyors i senyores, xiscagardians tots, quedi retratat: Manolo Lama.