divendres, 21 de maig de 2010

Visca el Levante!

En el seu dia vam advertir que el Girona feia un mal negoci desfent-se de l'Albert Serra. I que les males maneres sempre s'acaben pagant car. L'Albert Serra, el futbolista, va haver d'agafar el mocador de farcell i anar-se'n cap un club castís com el Llevant. Des de sempre hem vist aquest club valencià, portuari i de gent endreçada com un club amic. El Llevant duu nom d'un vent del país i duu colors blaugranes i té un seguidor il.lustre com en Ferran Torrent. I un president que ja voldrien els del Girona. L'Albert Serra ha fet sort en el Llevant perquè aquest club va segon i té opcions de pujar a la categoria d'or, lloc on aquest club ja hauria de tenir un lloc assegurat per tota la vida. El Girona, en canvi, si no hagués estat per en Narcís Julià i la seva coneixença del món del fútbol ja faria temps que estaria estremunciat. Però, vet aquí, la gran sort d'aquest noi honest que és en Serra, que de la desgràcia de ser despatxat de males maneres per uns directius de secà ha aconseguit viure en directe la lluita per l'ascens. Ja ho vam advertir al Girona i no se'ns va fer cas. S'ha de ser gamerús per donar el comiat a un jugador net, elegant, lluitador i que sua la samarreta del primer minut fins al final. En Serra és un dels nostres. Tant de bo el proper any el poguem veure a primera. Llavors Xisca de Gardi es desplaçarà a València, es galdirà una paella, i en comitiva, i amb un bon farias a la boca, assistirem a un partit de primera del Llevant. Haurà nascut la primera penya banyolina i comarcal del Llevant i des de qualsevol punt de l'estadi cridarem fort el bon nom del nostre conveí Serra.

1 comentari:

En Samora ha dit...

Atura els matxos pepet!!!
Està molt bé aquesta masturbació llevantina però discrepo rabiosament de la teva oda d'amor etern al club valencià.
Certament és un club amic que s'ha guanyat el dret a la reconciliació. Però si dic això no és cardant xuts al pal i m'explicaré.
El Llevant fou, no fa massa anys enrera el club que donà feina i diposità la confiança a un enemic ferotge de Catalunya i per descomptat de Xisca de Gardi. El fastigós Salva Ballesta, enemic de la nació, fou bandera i escut del Llevant durant una temporada. Aleshores, el Llevant era digne destinatari del nostre lema "no hi haurà prou regionals". Que tingem aquesta puta mania de perdre la memòria... Espero que em donis la raó, Comitè.
Ara si, ara club amic.