dimecres, 30 de juny de 2010

Cases del país

Les cases del país poca cosa tenen a veure amb les conilleres que avui rogen certs arquitectes. Hi ha tipus que quan dibuixen en un plànol sembla que hagin picat amb el cap amb una paret. Hi ha cases d'ara que semblen nius d'ametralladora de la segona guerra mundial. La gent sembla que té basarda, pobrics! i per això més que viure es refugia. Això sí: l'entrada pel cotxe que no quedi, on vas a parar! unes entrades on sembla que podria sortir un tanc, un barreirus o un elefant. Allà hi guarden el cotxe o els cotxes. Els jardins d'aquestes cases són mecs de tan perfectes. Ni una bardissa, ni una ortiga. I al cim l'herba sintètica l'estassa una mena de planxa amb rodes que es mou com un beneit per tot el pati. Les cases del país tenen un altre aire. Per començar no tenen jardí sinó redere o eixida. Xida en diem per aquí. Al redere sempre hi ha un hort amb un mínim de condícia. Tomateres, quatre enciams i una rega d'apit, pel cap baix. Sempre s'hi veu una estesa de canyes, un gos nerviós i un gat mandrós, tirant curt. En el redere s'hi pot veure un desori complert, absolut. Canyes al costat de ferros, pedres, ensats, plàstics, eines de tota mena i un interviu ratat. En el garatge el cotxe s'ha de fer un racó entre bótes de moscatell, vi ranci, garnatxa i vi novell. A les bigues del sostre hi pengen tomates i un rast de maria lluisa, ais i a la paret, ben clavat, hi ha un calendari de pinsos sanders amb una mossa dalt d'un tractor i amb barret de l'oeste. Vet aquí. A les cases del país, noves o seminoves, les parets de fora estan per pintar i a la planta baixa s'hi sol tenir el bestiar i quatre grilleries. A dalt, ja ho sabem hi ha cuina, menjador, un quarto de bany o dos i les habitacions per dormir. El gat mandrós que fa poc jeia al redere en un tros de solei ha pujat a la part de dalt perquè ha sentit que l'amo ha obert l'armari de la cuina. L'interès del gat mandrós i tabé del gos nerviós rau en l'última botifarra que l'amo ha guardat de la matança del porc. Perquè aquestes cases del país solen ser habitades pels masovers que als anys 70 van deixar pagès. Però havent deixat pagès encara recorden i mantenen els vells costums civilitzats. Com ara matar el porc cada any i fer totes les botifarres, pernils i llonganisses que convingui. Com ara plantar una bona rega de tomateres. Com ara mirar el cel i saber si plourà o si farà vent. Com ara viure la vida com qui menja un gra d'ai, a poc a poc, procurant-ne agafar-ne lo bo i escopint-ne el grill. Es en aquestes cases on el país encara e' viu, no pas en aquelles conillleres on el país és un conill petit i poruc que mira desconfiat mentre el cor li va a tot tai.

3 comentaris:

iaiapunkarra ha dit...

Molt bo, sí senyor. Reivindiquem les cases del país, que no han de ser necessàriament masos.

Per saber si una casa és del país o no, només cal mirar si a taula hi ha porró.

Punt A Punt ha dit...

http://www.aragirona.cat/noticia/16976/banyoles-construeix-32-pisos-de-proteccio-oficial-en-nomes-tres-dies

于庭 ha dit...

成熟,就是有能力適應生活中的模糊。.................................................................