dimarts, 15 de juny de 2010

El Mont

La Mare de Déu del Mont és un espai per compartir. Allà s'hi troba gent del Pla de l'Estany, de la Garrotxa i de l'Alt Empordà. Possiblement la millor comarca del planeta s'havia de dir la comarca del Mont i en ella ens hi trobaríem la bona gent de Lladó- en Mitjà i en Tremoleda, per exemple- la gent de Crespià, de Cabanelles, d'Esponellà, de Serinyà, de Fontcoberta, de Banyoles, de Fares, de Beuda, de Tortellà. El Mont ens talaia, ens protegeix, i la Mare de Déu procura bé prou per la salut i la integritat de tots nosaltres. Procura que plogui, per dir-ne alguna. I aquell dia que vam pujar plovia i tot el muntanyam reviscolava en verd i els colors prodigiosos de la natura. Des del menjador de l'hostal es veien vistes dels mítics set bisbats, això sí, amb un barret de boira prima i llefiscosa. Vam seure a la taula al costat de l'alcalde de Tortellà que és garantia i que és home de conversa llarga i profitosa. Vam seure a la taula amb el president del Patronat del Mont que és home reposat i del país. El temps s'havia aturat i la tarda mandrejava. Vaig aixecar-me de la taula amb el propòsit de visitar la cambra de Mossèn Cinto: és lloc obligat de la gent que estima el país i els que han llegat tot això. Mossèn Cinto escrivia "la ploma mateixa se me n'ha anat a escriure en català, i seguesc en el mateix llenguatge que es que Déu m'ha donat i m'ha ensenyat la mare". Voleu una millor justificació de tot plegat? El país és viu, i seguirà viu, i es mantindrà dempeus sobre la nostra terra. Vaig caminar fins a l'església on es feia la presentació i allà em vaig trobar a molts amics: A l'Ernest Costa i en Josep Maria Massip, a en David Pujol, en Madrià de les Gavarres, l'Antoni Mas, i molta més gent d'aquests territoris de fraternitat. Es presentava el llibre del Mont escrit a quatre mans per en Quim Tremoleda i en David Pujol. Quan vaig sortir cap a fora havia refrescat. L'estàtua de Mossèn Cinto talaiava els set bisbats. Què voleu més per una tarda de diumenge. La mateixa tarda que mentre baixava cap a casa sentia per ràdio que la Real Societat i el Llevant d'en Serra havien acabat de pujar cap a primera.