dilluns, 21 de juny de 2010

En Gusó, coll a terra!

Un cop vàrem haver renegat i escupit sobre la bandera del Girona CF per la forma com el cantamanyanes del seu president havia tractat al nostre Albert Serra futbolista, Xisca de Gardi es va reunir amb el jugador per tal de calibrar la intensitat de la venjança.
Com totes les negociacions on hi ha mala llet i elevades dosis de bilis, arribar a un acord no va ser del tot fàcil. L'Albert, més bonàs que pas nosaltres, ens demanava que ho deixéssim estar, que ell en faria prou amb unes disculpes del tanoca d'en Gusó. Nosaltres però, no estàvem disposats a ser tan clements. Repudiar públicament a un dels nostres és suficient motiu per a l'execució pública, i de sobres. Malgrat tot el principal perjudicat va insistir fins a fer-nos veure que el faria profundament infeliç veure el club de la capital jugant a la categoria d'empreses. Per aquest motiu es va arribar a un acord de mínims.
Xisca de Gardi va acceptar la petició d'en Serra que demanava que el Girona CF no perdés la categoria. L'Albert va accedir a que la salvació resultés digne d'infart de miocardi. Nosaltres proposàvem un linxament públic del president però l'Albert ens va obrir els ulls fent-nos veure que pla més divertit seria veure'l amb la merda al coll un cop s'evidenciés la seva incompetència i mediocritat com a dirigient. Finalment, i esperem que no ens ho tingui en compte, Xisca de Gardi va decidir unilateralment i sense comentar-li al nostre amic, que mentre ell aniria cobrant trinco-tronco, els jugadors del Girona ho deixarien de fer a partir de desembre.
Així, a l'afició encara li tremolen les cames, la plantilla d'enguany no ha cobrat desde nadal i assenyala al president, que ja és coll a terra i té més enemics que en Millet.
A l'Alber, amb el Llevant a primera, sense el l'inútil del president i amb l'equip encara a segona, potser li vingui de gust tornar a Girona, encara que sigui per estar a prop del Pla de l'Estany, que això ja val molts calers.