dimecres, 9 de juny de 2010

Les milicies de l'abat desfilen per la Vila.

Doncs l'altre dia, deuria ser el divendres de Corpus, intentava arrossegar els meus òssos pels ja foscos carrers de la meva Vila i vaig veure un espectacle esgarrifós. Es tractava d'una desfilada de les forces d'ocupació de l'abat, en el seu afany per terroritzar la Vila.
I no us penseu pas que es tractava de dues dotzenes de ballesters, com les que mobilitzava quan jo era viu!
No i no. Hi havia esquadrons de cavallers armats i una gentada de soldats de peu, tots atronant el terra amb llurs llances, en mig d'un silenci sepulcral de tots els pobres vilatans, esglaiats per la por d'atreure la rauxa dels aferrissats militars contra llurs caps i llurs famílies. Em recordaren les tropes dels mamelucs que sovint vaig veure desfilar pels carrers d'El Caire, per fer el cor fort dels mahometans i entemorir els cristians.

I no us penséssiu pas que les armadures, llances i espases que duien els sicaris dels monjos fóssin velles i rovellades! Eren d'un metalls desconegut en els meus temps, lluent, lleuger i que no s'esberla.

Sembla mentida que l'Abat pugui mantenir aital despesa de mitjans. Deu haver fet guardiola amb els drets feudals sobre els banyolins.

El que em costa més d'entendre és la complicitat de les autoritats del senyor rei, sense la qual això no fóra possible. En els meus temps, el bon rei en Jaume el jove, que em va donar carta blanca per arbitrar en defensa dels meus conciutadans, mai hauria consentit aquesta ostentació de poder i d'amenaces.

Caldrà convèncer els vilans per tal que organitzin unes milícies ciutadanes que defensin cases i famílies. I que ho hagi de fer jo, que porto ja sis-cents setanta-cinc anys mort!