dilluns, 12 de juliol de 2010

Del pou estant

Fa calor i el canti i el porró no s'haurien de moure de la vora nostra. Fa calor i l'ombra d'una bona figuera o d'una roureda sempre ens haurien d'acompanyar. Fa calor i la mitdiada convindria tenir-la en compte, una mitdiada llarga amb els finestrons ben tancats, l'orinal sota el llit i alguna manyagoia per acabar de fer el duro. Fa calor i s'haurien de calçar espardenyes de veta i regar els horts cap al vespre i seure mentre l'aigua es passeja per les regues i ho omple tot de vida. Fa calor i caldria anar fins a l'Estany, remuiar-se i sortir quan el sol s'hagués colgat. Llavors penre una cervesa ben fresca i cardar un rot que se sentís al Puig de les Gitanes, com a mínim. Fa calor i hauríem de tenir un soterrià on passar tota la nit i a l'endemà anar ben refets cap a la feina. Fa calor i del canti raja una aigua fresca que e' mija vida. Fa calor de part de bo, i estella les pedres i deixa estabornits els encantats. Fa calor hauríem d'anar despitragats, calçacurts i amb un barret protegint la nostra closca. Fa calor i convé menjar amanits i no botir-se gaire perquè en cabat tots són ais i cebes i et ve aquella galvana que no pots cuidar ni aixecar el cap. Fa calor, collons, si en fa! Fa calor i hasta fa manra mirar a la tele els biciclistes de França. Fa calor i el ventilador s'ha entortilligat amb una bandera espanyola i aquesta ha quedat trinxada, tant, que se la cardada el gat, i després ha cagat uns fils estrambòtics, suats, plens de mosques. Fa calor i el canti s'ha trencat de tant aixecar-lo i beure a galet. He trepitjat un tros de canti i m'he fet una xuia al peu i m'he cagat amb el ceramista. M'he cardat aiga oxigenada, esprit de vi i una mica de mircurumina. El peu semblava una aixeta. Fa calor. M'he cardat a la ferida vi de Vilavenut a raig de porró i no només ha deixat de rajar sinó que ha cicatritzat a l'instant. Fa calor i el gat que s'havia cardat el tros de bandera no para de petar-se, l'he cardat escales avall, i ha sortit com un espiritat pel forat de la gatera. Fa calor i la tele ha començat a treure fum i m'ha semblat que els biciclistes de França treien foc pels queixals. Fa calor, cagom la puta d'oros i el set de bastos. Fa calor: he sortit a fora a regar les tomateres i el gat m'esperava amb un racó per esguerrinxar-me. Fa calor, la casa s'ha emplenat de fum per culpa de la tele que cremava, l'únic que em sap greu és pel porró on encara hi quedava un petit de vi de Vilavenut. Fa calor. He regat les fuies de les tomateres i sé que demà totes estaran rostides pel sol. Fa calor. En cabat, sense casa, sense porró, sense canti, sense tele, sense llit per fer eixeres, sense espardenyes de veta i sense tomateres m'he cardat daltabaix del pou. Per fi i després de picar contra la paret i després d'una caiguda que en Mastegatxes titllaria de formidable he trobat la fresca. No penso sortir d'aquí en tot l'istiu. Vet aquí.

2 comentaris:

吳婷婷 ha dit...

一個人的際遇在第一次總是最深刻的,有時候甚至會讓人的心變成永遠的絕緣。............................................................

xavier pérez ha dit...

uuuuuuaaah