dijous, 8 de juliol de 2010

Els estanquers

Ahir al vespre regava les tomateres i vaig sentir tres o quatre pets de petardus. No gaire re. Vaig sortir a treure el cap i algú es passejava amb el pendó dels estancs. Es van reunir tres o quatre que cridaven com beneits i vaig dir-me "deu ser el patró dels estanquers" i me'n vaig anar cap a jeure. La bandera dels estancs, per si ningú ho sap, és un retall de la nostra senyera. Es veu que un estanquer no se li va acudir re més que copiar la senyera perquè va pensar "coi, aquesta bandera si que fa goig i porta sis o set segles passejant com una reina pel món" i heus aquí com la va convertir en la bandera oficial dels estancs. Llavors va venir un espanyol i com que li faltaven insignies pel seu invent va dir "quina bandera més castissa que tenen, els estanquers" i ja veus que se la va fer seva per aquest artefacte d'estat. Ahir, doncs, els estanquers de la província devien fer festa perquè no paraven de remenar el seu pendó i cridar com beneits. Es clar que els estanquers que conec són gent més aviat civilitzada, d'ordre, que parlen amb l'istil i la gràcia que parla el país, i els que vaig veure eren més aviat gent per civilitzar. No serà que els estanquers subcontracten les seves festes patronals a gent forastera? Al cap i a la fi, també van subcontractar la seva ensenya a uns altres. Coses rares. Podé sóc jo que he agafat un cop de calor i no giro gaire rodó. Vet aquí.