diumenge, 18 de juliol de 2010

L'educador de polítics

No fa pas gaire vaig veure un programa americà on una noia, un xic greixanda i amb pinta d’haver quedat per vestir sants, arribava a cavall d’un cotxe antic a la casa d’un matrimoni carregat de mainada. El fet és que parella havia perdut tot el control i autoritat sobre un grapat de petits cabrons que havien convertit aquella família en “can Pixa fan ball de nit”. La tasca de la protagonista era procurar restablir l’ordre, la coherència i ajudar als pares a recuperar els comandaments d’autoritat.
També he vist un altre programa on un especialista es dedica a visitar cases tot redreçant-ne el comportaments dels seus gossos.
Jo no en tinc de gos ni de mainada però he pensar que un servei d’aquesta mena em podria ser útil. Concretament un educador de polítics. El país no està per assumir noves depeses però unes quantes idees d’aquests educadors professionals ens irien de perles.
La senyora que educa nens fa servir un tècnica que es diu “el racó de pensar”. Allà cada vegada que un petit dimoni carda una bertranada de l’alçada d’un campanar, la senyora l’agafa i l’aparca allà, per tal que, sol i amb calma, reflexioni respecte la inconveniència de la seva conducta. Es cert que el racó de pensar del Parlament hauria de tenir dimensions estratosfèriques i seria més concorregut que no pas l’hemicicle en sí, però estalviar-nos algunes escenes de la nostra fauna de polítics ens ajudaria a viure amb més dignitat.
El domador de gossos, en canvi, insisteix contínuament en la importància que l’animal tingui clar qui és l’amo, qui mana i de qui depèn. Possiblement aquest és l’aspecte que més convindria treballar amb la nostra classe política i si per això convé dur-los de quatre potes, lligats amb cadenes i collarets de punxes no tindrem més remei fer l'esforç. Tot sigui per una bona educació dels nostres representants, tan important com inexistent avui dia.

7 comentaris:

許堅儀許堅儀 ha dit...

你的部落格很棒,我期待更新喔..................................................................

Jordi ha dit...

Les Mary Poppins van molt sol·licitades!! Els educadors de gossos també... No sé pas que en farem de la classe política, la veritat.

Albert B. i R. ha dit...

Els ciutadans,amb el nostre vot, poden enviar al "racó de pensar" als polítics. Només cal que a les properes eleccions votem a les noves alternatives que estan sorgint. Només així, quan vegin que poden perdre la seva cadira, faran alguna cosa de profit.

Sacutell ha dit...

No son politics dolents, son separatistes actuant de separadors...
Però potser ja seria hora de que es traguessin la careta.

En Samora ha dit...

Cagum l'ou, Albert. Espero que per nova alternativa no t'estiguis referint a aquell pallús de la Plana anomenat Anglada.
D'altra banda... L'especialita en educar polítcs potser ens aconsellaria poguer enviar al recó de pensar amb més freqüència i no només cada 4 anys.
Bentornat Sacutell. En aquests temes, sempre un grapat de graons per sota teu.

Sacutell ha dit...

S’acosten eleccions i viurem una lluita per qui es el més independentista de tots. Benvinguda sigui. Col•locar el tema com a central de la vida política del país no es cap tonteria.
La perspectiva, que sovint es perd, em fa dir que mai hagués previst un escenari així. Els separadors treballant des de tot arreu i el nostre moviment cada cop més ple de noms populars i fins i tot alguns ben il•lustres. No històrics de bona fe poc o gens coneguts fora del mateix ideari.
Es una reacció en cadena; els separadors reaccionant davant qualsevol acció, i alimentant i multiplicant aquesta. Uns esperonen els altres i per primera vegada a la meva vida he notat el vertigen de la independència.
Com hi ha mon!

林彥以林彥以 ha dit...

天下沒有意把鑰匙,可以打開所有的門............................................................