dijous, 15 de juliol de 2010

Les nits d'istiu

El vestrús d'en Shakespeare va escriure allò del somni d'una nit d'istiu perquè no era de Banyoles. Si hagués passat un sol istiu a Banyoles s'hagués cagat en tot, hauria renegat ferros i claus i segur que hauria acabat escrivint "cagom la mare que les va hasta parir, les nits d'istiu". Les nits d'istiu es pren a la fresca per fer alguna cosa civilitzada: llavors passa un bri d'aire i la gent s'acaba creient que "ha refrescat i és hora d'anar a jeure". Que etivocats que estan, els gamerussos! Retiren la cadira de balca del carrer, passen el baldó de la porta i fan via cap al llit. Després s'adonen que l'habitació és una California. Llamamau. Obren les finestres, retiren el cobrellit i s'estassen pensant que agafaran el son de seguit. Que etivocats que estan, els tabernacles! La California de l'habitació crema com un rostei, els llençols s'enganxen a la pell, i la gent comença a suar de mala manera. N'hi ha que carden el cap sota l'aixeta i tornen cap al llit pensant que aquella frescor durarà la resta de la seva vida. Que etivocats que estan, els pàmfils! L'aiga s'asseca de seguit i el cos torna a suar a raig. Les nits d'istiu són un emprenyament d'allò més. I són traïdores perquè de tant en tant s'agafa el son i, llavors, et despertes amarat de suor i amb la sensació que han cardat una bomba atòmica de bullor i xafogor. Després agafes el son un atre cop i et tornes a despertar amb un ai al cor: un gos no para de bordar perquè té calor i té ganes de matar el primer que passi pel carrer. O et desperta un carcamal que es passeja amb la moto per tocar el bolet als veïns. Després et cagues amb tot, tornes a ficar el cap sota l'aixeta i tornes al llit que és mig Estany de Banyoles. Tornes a agafar el son per quarta o cinquena vegada. I llavors et desperta una escorissor o dues o tres. Els randells t'han pessigat. Els randells t'han deixat marques que semblen erupcions i allò et carda una gratera sensacional que diria algú tan primitiu com el Senyor Fernàndez Callís. Et grates, et cardes pomada, flites l'habitació del líquid de mosquits o d'ensulfatar, tan n'hi carda. Tornes al llit. Escoltes el fill de puta del randell que fa aquella fressa d'avió suïcida japonès. Obres el llum per atrapar-lo i ja no el sents. Tornes a tancar el llum i tornes a sentir la fressa d'avió i una altra escorissó, ara al peu. Més pomada, més gratera. No saps què fer. Et cardaries daltabaix de la finestra però penses en el jutge de pau que no en té cap culpa i ho deixes córrer. Tornes a agafar el son, ja clareja a l'horitzó. Al cap de cinc o deu minuts sona el despertador. I descobreixes que ara corre una mica d'aire i s'hi està mig bé, però cagom l'ou és hora d'aixecar-se. Si en Shakespeare hagués passat una sola nit d'aquestes segur que vindria a nosaltres a donar aquest títol "la rojada d'una nit d'istiu".

3 comentaris:

Nuri ha dit...

o, si és que tens la sort d'estar de vacances, resulta que el veí fa obres i el paleta, que no vol trebaiar a les hores de més calor, es posa a picar la paret a quarts de vuit!! Per tant, no et serveix de ben rè estar de vacances!!!

淑蔡承均dgd周真淑ii淑 ha dit...

你的blog超棒............................................................

Sacutell ha dit...

Arriba aquell temps que fa considerar si som la millor comarca del mon. Estaríem d’acord si exceptuem aquest dies fastigosos de juliol i principis d’agost