dijous, 8 de juliol de 2010

Tothom a Barcelona

El dissabte tot el país al cap i casal. Les modistes i els escolàs, els rectors i els trabucaires, els cabuts i els saberuts, sardanistes, mecs, gitanos i algun secretari. Tothom darrera la pancarta digui el que digui. Perquè ja està tot dit. Perquè en tenim la pipa plena. Perquè la terra ja ha dit prou. La gent anirà a Barcelona encara que sigui a peu, en moto, amb el carro o amb avions supersònics. Petits i grans, grassos i prims, geperuts i tibats. Tothom a Barcelona per defensar el mateix i que és aquesta paraula meravellosa que ens hem passat de generació en generació i a la qual s'hi han afegit nouvinguts i sobrevinguts i que no es altra que Catalunya. A les sis de la tarda, peti el sol, rebentin les pedres, caigui calor a plom o bufi la marinada. Tothom a Barcelona, al nostre cap i casal, pàtria dels gitanos d'Hostafrancs, dels coreanos, dels anarquistes, d'en Dencàs i d'en Companys, de l'Amades i de les seves tradicions, del Barça i de les tapes de la Barceloneta, d'en Gaudí i de la mare que el va parir. Tots al nostre cap i casal, a desfilar perquè ens vegin i ens escoltin. Perquè ens hem de fer sentir. Perquè ens sentirà l'esperit d'en Macià i d'en Tarradellas, d'en Villarroel i d'en Pau Claris, l'esperit dels que hem heretat la causa i la raó. L'avi va dir "Catalans, Catalunya" i nosaltres ho repetim. El poble farà tronar el Passeig de Gràcia i després dels trons caurà la pluja. La pluja de la llibertat. Tothom a Barcelona i que a comarques només quedin els galaputs i els senglars. Ells, en nom nostre, vigilaran les nostres cases. I nosaltres, en nom de la terra, farem avançar la història. La història d'un país que ja no té por. Xisca de Gardi hi serà.

1 comentari:

Tremendu ha dit...

La Teisa no pararà de carretejar torronaires, trobadors, i picapedrers. Baixaran Barreiros d'Olot i vespinos de Santa Pau. Els de ca l'Oller pouaran gasoll per emplenar de nou els autos de la comarca. En Campmol i en Noguer faran via a trenc d'alba. Tots ens sumarem a la marxa.
A Barcelona ens trobarem amb la resta. Serem molts, i ens mirarem , i no ens taparem les vergonyes. No recordarem cap cara, serem molts, només recordarem les cares en general.
El sol es quedarà una estona més que de costum en un dia 10 de juliol, guaitant per darrera de Collserola. Regalarà uns raigs més de llum sobre aquells soldats de la causa, els que tornarem a les nostres llars per rellevar-nos amb els camarades de la segona línia, igualment amics de la justa llei i de la carn d’olla, però que per arribar tard o degut a un xic de mandra vindran tot seguit.
Serem molts. Poca sé si hi cabrem. A trebaiar!