dilluns, 26 de juliol de 2010

Vilademires

Vam ser convidats pel Doctor Cortada a la seva trobada de Vilademires. Més ben dit: jo m'hi vaig autoconvidar forçant l'hospitalitat d'aquest nostre referent que és en Tomàs Cortada. Vilademires és un lloc prodigiós, quasi màgic, que es troba als peus de la Mare de Déu del Mont. Paisatge de cruïlla entre la Garrotxa i l'Empordà. Pel camí que segueix cap a Vilademires hi ha la millor mostra de les cases fortes del país, cases que han mantingut el tremp i el vigor, la solera i la prestància. Quan el camí ja s'acaba arriba Can Cortada, el feu d'aquesta família que sempre ha fet costat al país. Una estelada, la bandera rebel de la nostra causa, es retalla en el vent. La casa projecta senyals de robustesa, de tradició i com totes les cases que es fan valer acull de seguit els convidats. Els Cortada han vetllat perquè les obres de restauració no s'enduguin l'atmosfera i l'esperit de la seva casa pairal. La magnífica galeria de la casa descobreix vistes d'aquell racó del nostre món: la boscúria immensa, penetrant, agreste, ens talaia i alhora sembla desafiar-nos. Aviat passem al que és el motiu de la nostra visita i de l'acollida de la família Cortada i no és altra que les jornades de Vilademires sempre amb el país com a nord. Aquesta vegada el tema és la independència del nostre país. Els Cortada, i els seus amics, confrares i aliats ja havien triat el tema abans de l'esclat del dia 10 de juliol i abans que mig país ja s'estigués declarant per la llibertat. No és gens estrany, aquesta gent ja eren independendistes quan aquest moviment era un petita llavor d'un roure enmig d'una pineda. Ara la roureda desplaça lentament a la vella i revinguda pineda. A la trobada de Vilademires tres homes il.lustres Terricabras, Joqueras i Joan Francesc Mira. Van ser unes jornades a la fresca de l'era de Can Cortada, sota palmeres i ascàcies, escoltant amb atenció el mestratge d'aquells homes i escoltant les preguntes i aportacions dels assistents. El dia de la llibertat haurem de tenir un record especial per aquest lloc màgic, a voltes mans i a voltes esquerp, cap aquest paisatge vell i cap aquesta casa forta. Es aquí on la lluita i el somni del país no deixat de tenir continuïtat. Podem dir que en llocs com Vilademires és on ha començat tot. El dia de llibertat farem baixar la bandera rebel, l'estelada, i hissarem per sempre més la senyera. Ja no ens caldran banderes rebels perquè serem un país com Déu Mana amb els defectes i les virtuds de la resta de nacions del món. Vilademires, doncs, seria un bon lloc per posar-hi el nostre Parlament Nacional.

2 comentaris:

Sacutell ha dit...

Vilademires ha estat oasis del temps i les dèries. Des de sempre és conegut i en dona un testimoni el Felip V de cap per avall que indica els wàters i el Guardia Civil de cara a la paret. L’estampa n’és la prova del que es pensa i de l’àmbit que agrupa, ja que el costum procedeix de més al sud però no més d’Almansa. El Guardia Civil recorda el pas den Quico Sabaté i es supervivent de la incursió que amb nocturnitat hi va fer la força repressora. Els varen respectar a tots dos i encara avui ho recordem com exemple. La resta va ser destruït però la manca d’èxit de l’acció ahir mateix la vareu viure.
La casa no es nomes testimoni de fets de resistència nacional sinó també de progrés personal si es que el primer porro i algun primer polvet es mereixedor de cita. Mig Banyoles ha iniciat la vida adulta a la Cortada de Vall que fa anys era considerada la mes lliure ...i la més freda del mon.
Però la característica que presideix es el respecte a l’opinió de l’altre i ha sumat des de trobades religioses a conspiracions de resistència. Sense conflictes.
També l’escenari d’infinits festivals gastronòmics-etílics com recorda els darrers versets d’un poema d’en Jaume Farriol que es pot trobar en el llibre dels visitants,
“...a fora la nit serena,
nosaltres a dins torrats”

i deuria ser veritat.

陳雅茹陳軒豪 ha dit...

Lets cross the bridge when we come to it.......... .......... .................... .......... ..........