dimarts, 7 de setembre de 2010

Adéu, estiu

Gràcies a Déu! Quan tothom parla de la depressió post vacances, quan teles, ràdios i diaris omplen el cel d’ones i pàgines d’articles que lamenten el retorn a les obligacions rutinàries i de les tardes fosques, qui signa aquesta misèria d’escrit exclama Gràcies a Déu!
Amb els dies llargs, les vacances, els viatges, les tardes i vespres de terrassa amb gintònic i totes les delícies estivals que us puguin caure al pensament, també marxen els més emprenyadors inconvenients que maltracten la meva existència.
Si, celebro la fi de les rodanxes a les camisetes i que quan arriben aquestes dates començo a guanyar la batalla a les mosques. Aquelles males putes que toquen els ous a tota hora i que no hi ha manera d’atrapar-les s’han convertit en uns insectes burros i lents que tontegen que és un contento i cauen com elles mateixes amb una facilitat desmesurada. La mosca, si sempre fos setembre, ja seria un animal extingit.
Perquè anar a comprar a l’estiu carda fàstic. N’hi ha que no aixequen persianes fins les deu i a les tardes ja ni obren. D'altres van ratats de gènero perquè a l’estiu tot es fa malbé de seguida i a d'altres ja no els queda gairebé res i esperen a setembre que els arribarà la nova temporada.
Eh!, i que no se’t espatlli el cotxe, que si tens la llet de trobar un taller obert pensa que t’hauran de canviar una peça que no els arribarà fins que treballin a fàbrica. Quina merda l’estiu per tot aquell a qui li han plantificat un lot complert de contenidors al davant la porta de casa i participa en diferit de la sardinada dels veïns... Per aquests, per d'altres i per mil motius més
M’he guardat, però, el trumfo pel final:
GRÀCIES A DÉU que s’acaba l’estiu perquè torna l’Atlètic, diguem-ho clar. A prendre pel sac els tornejos de tercera amb camps de futbol plens de gentussa amb la cara pintada i trompetes emprenyadores. Futbol és l’Atlètic, una mica el Girona i el Barça i para de comptar.
Amb el setembre arriba el futbol de part de bo. L’Atlètic torna amb un equip tremendu que ja només de posar-s’hi s’ha adjudicat el seu torneig, el més important del món Torneig dels Gladiadors.
L’Atlètic d'enguany té cares noves però manté la fórmula de l’èxit, el combinat perfecte de veterania, joventut, en Feli, en Runi en Lari i en Txirri, el timó a les mans d’en Refeques i l’afició sota la batuta d’en Ditus. Màgia pura. Enteneu perquè m’agrada que s’acabi l’estiu?

4 comentaris:

Sacutell ha dit...

I s’acabarà la calor...

Sacutell ha dit...

I vindrà el fred... i encara tothom de vacances...

Salta Matxos ha dit...

Hola tardor...

Sacutell ha dit...

La Xisca encara és viva?