divendres, 24 de setembre de 2010

Hores baixes a Xisca de Gardi

Hem fracassat i estem dessolats. Ho hem intentat tot i per totes bandes però no ens n’hem sortit. Tot un any d’inacabables accions i immaculada conducta per res. Per segona vegada, el Banyolí de l’any ha passat de llarg de Xisca de Gardi.
Quan fa un any, en assemblea extraordinària, ens conjuràvem per situar-nos en destacada posició entre tot possible candidat, absolutament ningú de nosaltres contemplava una altra possibilitat que no fos la d’obtenir tant preuat guardó.
Estem desfets... Ens hem gastat fins l’últim caler en pernils, sopars, “passes” per Melianta (sabem que van arribar a destí però ignorem si han estat utilitzats), en entrades d’Aphònica i fins i tot en produïr una obra de teatre amb l'únic objectiu de fer-nos populars entre tots vosaltres. No us penseu que ens va sortir barata la criatura... Llogar gent que ompli tot el Municipal durant tants de dies no fou qüestió de calderilla. Ens vàrem veure forçats a pagar plus de nocturnitat, festiu de Sant Martirià i fins i tot un complement de perillositat. Tot plegat a més de cent euros per butaca i dia, per no parlar de la morterada que costaren els serveis un director com Déu mana i uns actors de reputació que ens fessin semblar mitjanament decents.
En fi..., tres-cents seixanta cinc dies de camises planxades, d’afaitada diària, de dutxa setmanal, de vetllar les aparences i tot per rè. I ara què?
El Comitè d’Orriols fa cinc dies que no diu ni piu i no només ens ha fet mutisme sinó que ha començat a pixar-se al llit. En Mastegatatxes deambula pels carrers sense solta ni volta. Ahir va entrar a la ferreteria Puig i li va demanar un gintònic a l’Estevet. Aquest, com fa sempre que no té el que li demanen, me’l va enviar a can Manxa (o can Taca, com en diu ell). Ens ha ben perdut l’oremus en Mastegatatxes... En Pep, pobric, tota la setmana que passeja amunt i avall amb el tren pinxo preguntant-se quan arribarà a Girona. El Gallego ha promès no sortir de casa fins que no tingui instal·lat el uindous vista al seu nou ipad mentre Vaqueta ha estat vist vagant per la gran capital amb el xandall d'en Pochettino. Jo, gràcies a la meva inconsciència, continuo sense acabar d’entendre que el que ens ha passat representa el més gran cop de paiella de la nostra història.