dilluns, 27 de setembre de 2010

Silenci

Un tal Darder va donar la seva col.lecció a la vila de Banyoles. En Darder tenia la pinta dels exploradors de principis de segle: mirada arrauxada, barba, tocat de barret, i una expressió en la boca que només els savis poden arribar a fer. Aquell home ens va deixar les seves bèsties dissecades i algunes restes humanes perquè fossin exhibides a la nostra vila. Banyoles va muntar un grau sarau amb l'arribada d'en Darder. Se li va dedicar una festa, la del peix, i tabé un passeig al seu honor i la seva glòria. Va obrir-se el Museu i vam ser la sensació del país: només nosaltres teníem aquella fabulosa col.lecció del que llavors se'n deia història natural. El Museu va anar fent vida gràcies als Marín que el tenien a tocar dels nassos i procuraven bé prou per la seva integritat. De petit, un dia de cada dia, la Lola Marín ens deixà entrar cap dins. I va ser la visita més impressionant que jo recordo: endisar-nos en aquelles sales, contemplant aquelles vitrines, aturant-nos davant el Negre, captivats per les pells humanes i per la mòmia. Tot allò era sorprenent i ens remitia a les pel.lícules d'aventures que veiem als Catòlics. Al cim, ens vam explicar que el gos i la lleona que hi havia allà exposats tenien a veure amb el fatídic final d'en Darder. Misteri, foscor, preguntes sense resoldre, mirades monstruoses, voleu un altre escenari per la imaginació d'un vailet? Temps després vaig escriure un primer conte dedicat al Darder que ja he perdut per culpa de la meva habitual desgana. I el primer article que vaig escriure al Punt el vaig dedicar al Darder i a la polèmica amb aquell metge de Cambrils. Va ploure molt i vaig topar-me amb aquell metge en un dels estrambòtics programes que feiem a Ràdio Banyoles. Recordo també una divertida passejada nocturna pel museu de la mà d'aquella companyia de frenopàtic que encara s'anomena Babaus. Una passejada que em recordava la primera visita que vaig fer-hi essent només un vailet. Recordo que en les pàgines de Xisca vam esmentar la inauguració del nou i remodelat Museu. Avui Casa Ciutat ha decidit tancar el museu els dies de cada dia. Sobre les portes tancades penso en la primera visita de vailet, en el conte perdut, en aquell article primerenc d'un que volia ser articulista, en aquell programa de ràdio que vés a saber com es deia, en el Doctor Arcelin que ja és mort, en el Negre que no se sap on reposa, i en aquella tortada tour embogida de Babaus. Penso, recordo i només escolto silenci al meu voltant.

4 comentaris:

Sacutell ha dit...

Ja he entès que vol dir; “Aquet no e de Banyoles”

Es una frase que he sentit sovint aplicada en general però també a mi en particular. No he nascut aquí i sempre se’m ha recordat amb menyspreu. He buscat consol en el grup dels no nats i només l’he trobat a mitges. Sempre ha tocat os, la frase dels ous; “aquet no e de Banyoles”. He buscat raons pel consol, he intentat contestar amb el mateix rin tin tin dient allò de “doncs ni ganes”, que no em creia ni jo. El senyor Jaume Butinyà l’hi havia entafonat al gran Josep Brugulat, en Francesc Nogué de la radio la va sentir dia si, dia també...
Però avui és un dia feliç, el Comitè d’Orriols ha il•luminat el veritable sentit de la frase. No es un menyspreu pels que no hem nascut aquí, que va. Es una consideració més profunda referida als que havent nascut on sía, no han tingut la sensibilitat d’entendre el que vol dir ser de Banyoles. Pots haver-hi nascut, no haver sortit mai més lluny de Mata i no ser de Banyoles. Pots fins hi tot guanyar l’Alcaldia democràticament i no ser de Banyoles. Pots haver-hi nascut i no entendre que és el que és pot pagar amb diners i que no hi han diners per pagar-ho. No cal ser nat a Banyoles, nomes cal escoltar, entendre, i aplicar.
Gràcies mestre.

Sacutell ha dit...

Una ciutat abocada al turisme de qualitat que és pot permetre passar mesos i mesos sense barques a l’Estany, amb l’oficina de turisme de la Plaça tancada i amb el Darder també tancat els dies feiners. El Pla de Marketing perfecte de qualsevol botiguer o restaurant a l’espera del turista.

Grishka ha dit...

Com sempre, els banyolins de dins i de fora lamentant-se sense fer res per solucionar les coses....

Sacutell ha dit...

Em sembla que m’he explicat molt malament ja que s’ha entès exactament el reves del que pretenia.
Era un intent d’ajudar a trencar el concepte de dintre i el fora