divendres, 24 de setembre de 2010

Sóc fora, què hi vols fotre!

A Xisca de Gardi hem estat aquests dies molt ocupats. Tot va començar fa uns dies quan vaig rebre una trucada a quarts de cinc de la matinada. Quan vaig agafar el mòbil vaig adonar-me que a la pantalla hi sortien lletres xines. Tafot, vaig pensar, qui deu ser que truca per oferir-me un xop-suei? Al despenjar vaig escoltar la veu de l'assessor de contraespionatge del govern de Corea del Nord, un tal Siset, de Vilavenut, que fa anys que va penjar els hàbits de rector de Rocacorba per demanar asil a l'ambaixada nordcoreana. Mossèn Randell, era així com el conexíem llavors, va dir-me que m'esperaven a la capital de Corea del Nord per un tema "molt delicat". Un avió de l'exèrcit coreà m'esperava al camp d'aviació de Martís. Vam enlairar-nos després de tocar l'himne amb una trompeta de plàstic que m'havia tocat en una tòmbola a l'Aplec de Sant Mer. El viatge en avió va ser, en paraules d'en Mastegatatxes, rocambolesc. El vol va patir dos o tres intents de segrest per part de pirates aeris, l'ajudant del pilot va cardar un pet com una aglà de tant de bitxo confitat com s'havia cardat, l'hostessa va resultar una tergivesti, una ala de l'avió va caure daltabaix de Xina, vam estar a punt d'estimbar-nos sobre Austràlia. Total, vaig rojar quinze o setze vegades, em va venir caprodo, caparrasa, engins, i vam acabar aterrant al palau presidencial estrompassant amb vint o trenta tancs de fireta. Des d'aquell dia, i recordo el número ni el mes, estem tancats a la zona noble del palau per decidir un afer importantíssim. La successió del líder. Abans, emperò, he hagut de dir que no conec el director comercial i que no sé pa ben re de l'obra de teatre on escarneix el govern nordcoreà. De moment ja hem decidit que l'hereu no seré jo. Em fotia manra governar tant lluny de casa i haver-me d'estirar els ulls i crepar-me el cabell. Això sí, em cardava gràcia tenir missils a la meva disposició i pensar quin tipus de venjança podria fer contra els meus, molts, enemics. El més segur és que l'hereu sigui l'Elvis ja que, com sap tothom, no la va pas dinyar. El rei viu a Corea del Nord i es passa tot lo dia mirant capítols de l'Abeja Maya. Vet aquí.