dimarts, 12 d’octubre de 2010

El Negre és viu

Recentment han aparegut a la premsa sensacionalista un seguit de notícies i articles assegurant que el Negre està enterrat sota el banderí de corner d’un camp de futbol, a Botsuana. És absolutament fals. M’ho va explicar ell mateix.
Després de ser acomiadat del Darder, el Negre va haver de buscar-se la vida i va rodar una mica pel món. Entre altres coses, va aprendre a tocar el piano. I ara treballa tocant per les nits a un night-club molt conegut d’una ciutat nord-africana. Un lloc molt agradable, em va explicar: paguen bé i no fan preguntes sobre el passat. Es fa dir Sam.
Vam parlar d’això i allò. Ell és una persona molt culta, naturalment: s’ha passat la vida dins un museu. Va criticar abastament el model DMP, pel qual han rebut el premi Nobel d’economia els seus creadors, Diamond, Mortensen i Pissarides. Segons Sam, es tracta d’un model rudimentari, incomplet, que no va al fons de les coses. Ell, Sam, ha creat un altre model que demostra que si s’anul•len tots els subsidis d’atur i les pensions de jubilació, es privatitzen la medicina, l’educació i el transport públics i, a més, molt important, s’obliga a la gent a treballar sense cobrar, l’economia entra en una espiral de productivitat i competitivitat fabulosa, com no s’ha vist mai abans. Em va ensenyar els gràfics i són irrebatibles. Espera que, un cop ho tingui tot passat en net, li donin un Nobel a ell també.
Li vaig dir que a Banyoles feia molt mal temps, que ja no és el que era i que potser no valia la pena plantejar-se tornar a viure-hi.