dilluns, 25 d’octubre de 2010

El Senyor Parnau

El Senyor Parnau ha rebut l'homenatge de la seva gent, els del Foment de la Sardana. Cosa que significa que una part bàsica de Banyoles ha reconegut la feinada del Senyor Parnau. A Banyoles les coses no duren gaire, això ja ho deia en Manel Saderra tot lamentant-se de la fi prematura de la Polifònica. I és cert. Som(s) caníbals de mena i ens devorem i ho trinxem tot amb una alegria que fa feredat. Qualsevol projecte, per més endreçat que sigui, en mans de banyolins pot acabar com el rosari de l'aurora. Però el Senyor Parnau ha aconseguit una cosa inaudita en el cosmos banyolí: pujar el Foment, multiplicar-lo, fer-lo perdurable en el temps, fer-hi brotar i rebrotar projectes i, finalment, cedir el testimoni sense cap divisió, controvèrsia o maldecap. Al cim, la seva tropa, els seus, li han dedicat un homenatge sorpresa enmig del Concert de Música per Cobla d'aquesta anyada de Sant Martirià. El Senyor Parnau ha rebut els honors sense fer-ne gaire escarafalls, sense aquell carregament dels homenatjats, amb una naturalitat tan sorprenent com ho ha estat el propi homenatge. Si mirem la feinada del Senyor Parnau en aquests vint-i-sis anys al càrrec del Foment ens vindrà cap rodo. No només ens deixa bagatge i balanç sinó que deixa un llegat d'unitat i concòrdia, d'estima i consideració, de fet sardanístic i de fe en la nostra cultura. El Senyor Parnau deixa el Foment sense arestes, sense guerres colossals, sense complots destructius, i això, tractant-se de la nostra capital i del nostre món cultural, és una excepció digníssima, és d'una anomalia històrica que mereix tots els honors. Les viles que es fan grans són perquè en l'escudella del seu cens d'habitans hi ha alguna perla com el Senyor Parnau. Nosaltres, els de Xisca de Gardi, amb el contramestre Pep de Can Blat de Coure al capdavant, només podem fer que donar les gràcies a aquest cavaller de la Sardana.