dilluns, 18 d’octubre de 2010

la creu i l'arqueta

Confesso que poca cosa he pogut aportar darrerament al meu bloc preferit, puix he estat uns mesos catatònic amb tot el batibull de si sóm una nació, una república, un Estat o una autonomia. Jo em pensava que tot això ja ho vam deixar ben resolt llavors, en vida meva, quan a les Corts Catalanes vam aconseguir de tenir el pany i la clau de la caixa, però sembla que més tard, la vam perdre, la caixa, amb la clau i el pany i tot, i mai més els hem trobat.

Ara que ja m'he recuperat, m'arriben dues notícies colpidores, de coses que també hem perdut: m'he assabentat que el fragment de la Vera Creu que vaig portar d'Egipte amb tota mena de penes i treballs i que va anar a parar a l'ànima del Sant Crist de Santa Maria dels Turers, va esdevenir gairebé clandestina durant segles, car el monestir es va afanyar a prohibir que s'ostentés com autèntica reliquia; i, per fer-ho pitjor, sembla que "algú" se la va vendre per un grapat de florins d'or o com coi es volgués dir la moneda de llavors, i ara campa en un Museu dels Estats Units, perduda per als banyolins. Curiós interès el dels que reneguen del món de la matèria en nom del món de l'esperit, per obtenir peces d'or, ben materials. Un dia d'aquests, hauré d'anar a Nova Iork i recobrar-la, amb els fantasmals poders que em dóna el meu esperit inquiet; segurament em costarà menys ara que quan vaig obtenir-la de les mans de l'emir Fakhr al-Dihn Utman al-Nasirí.

A més, hem perdut, per què ens l'han robada, l'arqueta d'argent de les relíquies de Sant Martirià, que jo no he vist mai completa, car estava mort quan la van fer i quan la van robar. Sembla que estava mal custodiada i un belga mal parit se la va endur i la va fer a miques i les va subhastar. Doncs qui va comprar-li al lladre ha tornat a cobrar per tal que els banyolins la recuperessin, i encara no tota, que ens manquen algunes de les figures... Em vaig filtrar per la paret de Sant Esteve l'altre dia, per veure la casa dels meus enemics, i, casualment, hi havia tot de prohoms amb l'arqueta recobrada, i amb els dits de l'esperit la vaig acaronar voluptuosament, tant que crec que la ministra de Cultura es va estremir en la seva intimitat, i us puc ben jurar que és esplendorosa, l'arqueta, no la ministra...I el bisbe, amb una creu que amb prou feines hauria pogut arrossegar el Natzarè, ben cofoi que estava de recuperar-la, amb els diners d'altri.

Ja cal que la protegim bé, que si no l'haurem de tornar a pagar...i, per moltes vegades que la paguem, mai serà ben bé nostra.

1 comentari:

Sacutell ha dit...

Voleu dir que l'Arqueta es dels Banyolins? Es del Bisbat i em sembla que les figures recuperades seran propietat del Ministerio de Cultura.
Una cosa més a negociar en el tractat de separació