dimarts, 19 d’octubre de 2010

Novetats a Ca la Brugada.

Hi ha gent que quan et comenta que se li ha fotut una història al cap ja pots començar a treure l’agenda. Saps que allò ja té dia i hora i tu, en aquest cas jo, hi estàs implicat fins al coll encara que no en tinguessis constància. Un d’aquests exemplars a Banyoles porta el nom de Francesc Viladiu.
Justament aquest diumenge passat, quan es complia el tercer aniversari de la publicació en aquest blog de l’escrit que precisament porta per títol “L’Emèrit Viladiu”, el tàndem Viladiu/Amela havia convocat tota una brigada, ordenada en horaris, per una missió d’extrema delicadesa: Executar tasques de neteja, ordenació i reestructuració de Ca la Brugada.
Una jornada excepcional entremig de relíquies de desigual valor, d’un descomunal còctel de documents i troballes inhòspites compartida amb un grup de mitòmans de les nostres coses de sempre, i per tant també i sobretot de Ca la Brugada.
Era vital mantenir l’equilibri entre l’impuls de cardar-ho tot a la bassa i la temptació de preservar-ho tot. Un pols entre l’anar per feina i la nostàlgia.
L’ambient era el de les grans ocasions i la maquinària de treball funcionava a la perfecció, només condicionada a voltes pel duel particular que mantenien la Brugui i en Viladiu que des de primera hora no havien deixat de vigilar-se de cua d’ull. Respecte el que calia llençar i el que no, en Francesc ja havia advertit que el peritatge de la Maria Àngels no ens duria enlloc, doncs havia adoptat la postura de decretar de vital importància fins l’última partícula de pols que viatjava per l’atmosfera d’aquella botiga. I així, tot allò que en Viladiu havia aconseguit fer desaparèixer subtilment, podia tornar a aparèixer a l’altra punta de mostrador de forma no menys dissimulada.
Curiosos i més mitòmans se succeïen arrupits davant la persiana mig baixada i en Toni Torras, retratera en mà, no desaprofità l’ocasió d’immortalitzar les històriques escenes.
A quarts de deu de la nit de diumenge disset d’octubre de dos mil deu, finalitzava la més important obra de restauració mai vista.
Xisca de Gardi fa una crida a tota la ciutadania a visitar el temple de la venda en unes dates tan màgiques com és la proximitat de la nostra Festa Major. Certifiquem que Ca la Brugada manté intacte la força del reflex del que som nosaltres i la gent com nosaltres d’ara i tots els temps. Es demana paciència a tota la clientela de testos, ciris i planter de Ca la Brugada, doncs la Maria Àngels fa saber que es troba en període d’adaptació de la nova distribució i aquest necessita el seu temps. Així mateix, anunciar-vos que molt properament la botiga encararà la tan esperada campanya de Nadal amb tot allò indispensable pel tió. Ja per finalitzar, a tots aquells que tenen la mà llarga, Xisca de Gàrdi els adverteix que s’han instal·lat càmeres de videovigilància controlades simultàniament des del Pantàgon i el Kremlin, i no només això, sinó que la nova distribució ha dotat a la Brugui d’un excel·lent camp de visió i a hores d’ara ja us tenim a tots clixats. Quedi dit.

3 comentaris:

Sacutell ha dit...

Seria un bon moment per restituir tot el que ha sortit de la botiga sense passar per caixa

Salta Matxos ha dit...

Sacutell, discrepo, els furts efectuats en el seu dia estan totalment prescrits

eymeric ha dit...

Home, què voleu dir, que hi ha lladres a Banyoles? Déu no ho vulgui!!!