dimecres, 12 de gener de 2011

Martí Anglada

El Senyor Anglada és un corresponsal més d'abans que no pas d'ara. I això ja és un elogi. El Senyor Anglada ens recorda els temps que en Pla anava per l'estranger. Té prestància, sap estar i el que és més definitiu: coneix molt bé allò que parla. Això ja no passa gaire. Els corresponsals, massa vegades, són estaquirots que només xerren i para de comptar. Cares boniques en un temps on la imatge dicta sentència. El senyor Anglada no té una imatge convencional- n'estarem d'acord- però serva l'elegància antiga i reposada dels propietaris rurals. Al cap i a la fi, ell en ve de mena. Forma part de la reculada i sempre present nissaga dels Anglada de Vilert. Un oncle seu, en Carlos, el vaig aconseguir i guardo en el record el seu posat notabilíssim i la seva saviesa més que fonda. El senyor Martí Anglada ha heretat aquest tremp de la família, com no pot ser d'altra manera, i en el seus ulls d'observador reposat i en el seu pentinat de reporter d'altres temps hi veiem un correponsal de part de bo. La seva veu, profunda i senyorívola, guarda el matís de les cròniques de tota la vida, de les que desperten conviccions, sensacions i vocacions. Es un del nostres, el Senyor Anglada, amb tota la seva caixa toràcica, amb tots els seus abrics i americans, amb tot el seu pregon coneixement. Quan veiem el Senyor Anglada ens arriba el vell i civilitzat aire d'Europa. Sentir-lo i veure'l és un senyal d'occident, una llum que ens guia i ens fa pensar que som més a prop del món instruït en que voldríem ser. Diuen, ara, que es retira i que no farà més de corresponsal. I ens sembla que el far s'apaga i que la boira és una mica més impenetrable. La civilització ha d'impedir que un dels grans corresponsals d'aquesta Europa feixuga i fatigada ens acabi plegant. On seria, llavors, l'esperit de Brusel.les i la Grand Place? On seria, llavors, l'ambient del Berlin de sempre. Perduts per sempre més. Hi ha cavallers que no poden retirar-se mai de la vida. I entre aquests: Martí Anglada. Xisca de Gardi, per servir-lo a Déu i a vostè.

4 comentaris:

En Samora ha dit...

Visca nosaltres i els que són com nosaltres!

Sacutell ha dit...

i els que voldriem ser com vosaltres

En Samora ha dit...

ep... però només els que ho reconeixen obertament, la resta que els bombin.

llobarro de bosc ha dit...

Jo voldria ser com en Sacutell