dilluns, 28 de febrer de 2011

Al senyor Tonet Freixa

El Senyor Tonet Freixa és el representant d'una llarga i antiga saga de sabaters banyolins. Conscients de la tradició que recullen ho han deixat escrit a la façana de la seva sabateria del carrer Mercadal. Des de Santa Maria, a l'alçada de Can Bernat, la vista retalla l'aparador d'aquesta permanent fàbrica d'il.lusions de Can Freixa. El senyor Tonet Freixa, cinèfil remarcable, ha fet del seu aparador una immensa pantalla de cinemascope: com la del Victòria, si fa o no fa, una pantalla que reflexa somnis de planta, sola i taló. De petit, anar a Can Freixa era una festa. Volia dir estrenar sabates. Volia dir asseure's en aquelles còmodes butaques i emprovar-se un fart de sabates. Volia dir fer servir aquell estri lluent i platejat que era el caçador. Volia dir rebre obsequis com ara llapis o globus, o les dugues coses alhora. Anar a Can Freixa significava sortir amb sabates noves i pensar que tot el món et mirava els peus. A la capsa quedaven enterrades les sabates velles, inservibles ja, polsegoses, rebentades de tant xutar les pilotes de cuir als patis interminables del Casa Nostra. En Freixa ha calçat mig Banyoles i ha repartit felicitat en mides que poder anar del 34 al 43, per dir alguna cosa. Possiblement per això, el senyor Tonet Freixa és un tipus que té la plenitud fixada a la cara. Banyoles, a diferència de la resta del món, són els seus sabaters. Calçadors honorables. Mai una frase feta ha tingut tant sentit i tanta intenció: als seus peus.