dijous, 17 de febrer de 2011

El Delegat de Banyoles

Ja era hora que fessin delegat d'Agricultura a un de Banyoles. És d'un sentit comú i d'una sensatesa poc habitual en els nomenaments. El delegat d'Agricultura hauria de ser, per decret, de Banyoles. Per 'na' bé hauria de ser de Can Teixidor del Terme o de Can Bota, famlíes que viuen el fet pagès com un cerimonial, com un ritus superior. De fet, el nomenament del banyolí va en la bona direcció: és de Can Xurriaques de les Rodes. Nosaltres havíem aconseguit el seu avi, un hortolà, un home senzill, de peu pla, que tenia tres o quatre cabassos a l'entrada de casa seva, i que d'aquesta manera feia la venda de la vianda pels quatre veïns interessats. Era d'aquelles cases que a l'obrir la porta ja quedaves prendat per la flaira de l'hort, pels colors de les viandes fresques i per aquella romana sempre a punt per pesar la mercaderia. El nét es farà càrrec de defensar i protegir els pocs pagesos que ens queden. I és per això que li recomanem que en el despatx no oblidi mai la memòria de l'avi: seria bo que pengés alguna foto d'aquell hortolà banyolí, d'aquells cabassos, d'aquella manera de fer discreta i humil. Si el nét recorda l'avi, els pagesos poden dormir tranquils: tindran un fidel servidor de la seva causa, algú que honora la memòria, un escrivent que no oblida la terra que l'ha fet créixer. Al Delegat de Banyoles encomanem el futur dels nostres horts, de les nostres arrels, dels nostres dies i del que tan estimem: la terra pagesa.