dilluns, 14 de febrer de 2011

Els de l'Atlètic, te'ls pagarien

Un meu veí del carrer Canat m'atura pel carrer per donar-me un avís civilitzat: hauries de baixar la persiana de la finestra perquè te la podrien trencar els del camp de fútbol. En principi quedo sorprès. Es el veí que sempre m'avisa de coses d'interès, crec que és l'home de la tintoreria del carrer Colom. Un banyolí respectable que s'estima la seva condició de veí, d'habitant del barri de les Rodes i de banyolí. Tres a zero. Em quedo parat, no sé què dir-li al veí, i deixo anar una frase una mica d'estar per casa "oh! Si et trenquen els vidres, després treballs perquè te'ls paguin". El veí no dubta i deixa anar "els de l'Atlètic, te'ls pagarien". No dic re més. No li dic que sóc soci d'aquesta sagrada institució, no li dic que conec la directiva, i alguns jugadors. Però em queda a dins un orgull molt gros, molt sa, molt ample. Un orgull que corre i recorre la ciutat i la comarca, i aquest món que ja se'ns fa petit. L'home, l'apreciat veí, ha apamat l'elegància del club que vestit de taronja, sap de la paraula d'aquesta entitat, reconeix la noblesa, s'ha empeltat del significat d'una institució senyora com cap altra. "Els de l'Atlètic, te'ls pagarien" és rotund, són a penes poques paraules dites amb un desconegut que amaguen una gran importància. Vaig pensar que, què collons, valia la pena ser d'un equip que si et trenca un vidre, ho reconeix, ho paga, i al cim et porta una cervesa fresca perquè cullis els trossos amb una mica d'alegria. Tot i així, vaig baixar les persianes. Si no, el veí hagués pensat que sóc un beneit i el tinc en prou consideració perquè no sigui així. I tabé, com a soci, trobaria un despilfarro haver de pagar vidres trencats per jugadors amb mala punteria.

1 comentari:

En Samora ha dit...

L'entrenyable Senyor Llobera Tintorer fou reconegut per Xisca de Gardi l'octubre de 2008