dijous, 10 de febrer de 2011

La gent vol viure en pau (als bars).

Primerament hi va haver algú que va decidir que calia assenyalar una hora a partir de la qual tots els bars havien de ser tancats. Més endavant, algú va creure que estaria bé que aquell bar que decidís posar quatre cadirotes i un parell de tales al carrer pensant en el client que volgués prendre la fresca, hagués de pagar morterada per ús i desgast de via pública. Posteriorment se’ls va prohibir de posar un xic de música, no fos cas que la parròquia hi estigués massa còmode i s’hi acabés passant més temps del convenient. Semblava que això ho acabaria aixafant tot, però no, aquests malparits dels bars són com la mala herba, ho aguanten tot.
Tal devia ser la desesperació a l’administració, que de forma indiscriminada decidí enviar un exercit d’inspectors de tota mena per acabar, d’una vegada per totes, amb aquests infernals establiments on s’hi cria i congrega la mala gent.
Finalment, per rematar la feina s’ha anat a atacar directament al cor. Els controls d’alcoholèmia a peu de porta i la llei contra el tabac pot ser el “passi-ho bé” dels temples de Xisca de Gardi.
La nostra confraria no està en contra de la disbauxa controlada. No discuteix que hi ha coses a millorar, regular i fins i tot, potser, conductes a exterminar. Ara bé, que ningú es confongui; Estem convençuts que cap d’aquests carcants que han cardat noves restriccions, proposat sancions i al cap i a la fi, carregat el mort als bars, és digne d’ocupar un càrrec que comporti la més mínima responsabilitat. Ningú ha pensat en com compensar a aquest gremi, tan estimat com imprescindible, per tant de perjudici. Ni tan sols s’ha vetllat per garantir-ne una digne supervivència.
Xisca de Gardi, amant i defensora de tot el gremi de l’hostaleria increpa públicament a tota aquesta gentussa que tant castiga els nostres santuaris. Com diu Elèctrica Dharma:
Sí, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana. Senyors que maneu tant: Si escopiu al cel, us caurà a la cara! Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!