divendres, 4 de febrer de 2011

Martirià Font, el mestre

El país ha perdut un senyor de part de bo. Distingit i discret, elegant i mesurat, afable i contingut, magistral i creatiu. El Mestre Martirià Font ha marxat per reunir-se amb els altres, amb els grans compositors, amb els grans sardanistes, amb els grans prohoms que habiten el cel de Nostre Senyor dels Justos. El veiem, encara, tocat amb els seus trajos que el feien tot un senyor, avançant amb mesura, alt, esprimatxat, lluint la mirada dels grans directors de cobla. El veiem departir a la Placeta dels Peixos amb altres jubilats, el veiem al concert de música per cobla que munta el Senyor Parnau per glòria de tothom i en especial per glòria del nostre país, el veiem sortir amb passos curts i pormenoritzats de la seva casa delicada del carrer Coromina, el veiem a la Plaça Major quan Sant Martirià s'engalanava de Sardanes i Festa Major. El Senyor Martirià Font se'n va i ens deixa aquelles sardanes dolcíssimes que són la remor del que ell tan ha estimat. Com el seu Regal de Reis que és una composició que regala els sentits i que és el contrapunt exacte de qualsevol trobada de gent que s'estima tot això. En el tot això hi fem cabre el país, la música, l'elegància, l'ordre i el sentit comú. El Senyor Martirià Font va rebre aquell homenatge al costat d'un altre gran que era el Senyor Manel Saderra i Puigferrer, festa merescuda que la parròquia del Foment va dedicar-los amb un encert i una correcció exquisita. Es un dels grans, el senyor Martirià Font, que se n'ha anat sense fer escarafalls, amb silenci, però deixant una colossal herència d'afecte i de talent. Aquest país nostre mentre tingui tremp, alegria i ganes de viure seguirà ballant les sardanes que un home discret i afable va composar. A les seves ordres, mestre Font.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Us felicito per les paraules fresques i sinceres que heu fet del meu pare. Realment el trobo preciós i em sento orgullosa de saber que el veieu així, perquè ell era així.

Teresa , filla d'en Martirià.