divendres, 18 de febrer de 2011

Què us ha cardat el Black Bass?

El Doctor Darder va visitar l'Estany i el va trobar pobre de peixos. No s'hi podia pas pescar gaire re. Amb prou feines alguna carpa despistada i poca cosa més. En aquestes que el Doctor Darder va recomanar la repoblació del nostre Estany. Era urgent portar-hi peixos de mig món perquè les canyes dels pescadors fessin aquell tremolor característic, providencial. Qui ha pescat, qui s'ha estat hores encantat, coneix molt bé aquell instant reverencial en que s'enfonsa el tap, el fil es tensa i la canya comença a fer una vibració delicada. Han picat. El pescador està fins els nassos d'escoltar aquella pregunta que li fan els passavolants "què? piquen?" i és, llavors, quan la canya tremola en que el pescador pot rendir comptes a totes les hores passades en una fatigosa espera. El pescador de l'Estany encara té més paciència que el de mar. Era per això que el Doctor Darder, comprenent l'ànsia dels pescadors de l'Estany, va dir allò de "portem peix d'on sigui que aquesta gent ens agafarà alguna cosa". I vet aquí que el peix va venir de l'altra punta de món. Van arribar els sols i els black bass. Peix que pronuncíavem a la catalana confiant que es tractés d'una espècies del Terri. El Black Bass era foraster però ens el vam fer nostre. Es va passar cap a cent anys a Banyoles i podem dir que era de Banyoles de tota la vida. Com tantes famílies que només porten cent anys i ja semblen famílies fundacionals de la ciutat. L'Abat Bonitus tabé era foraster i ara qui gosaria dir que no era de Banyoles. El Black Bass era tan de Banyoles que va tenir un bar al seu nom, el millor bar que hi hagi hagut mai a Banyoles en els temps moderns. El cas és que algun beneit, que s'amaga rere la carcassa d'entendre-hi en això de la natura, ha decidit cardar fora als black bass. Amb l'argument que és foraster. A veure si algun dia, un beneit, decideix fotre a terra Santa Maria perquè respon a un estil forani, o prohibeix el consum de tortades perquè a Banyoles no es planten ametllers, o ens quita de menjar allioli perquè els alls, en realitat, no eren de Banyoles sinó del tarn. O treu la festa de Sant Martirià perquè el patró era nascut a les itàlies. No fotem el boit, que n'estem cardant un gra massa. Que tornin els black bass a l'Estany, ara mateix, de n'un en un, i que els hi demanin perdó per tamanya ofensa. Els hi devem una consideració, una compensació per aquesta maldat. S'ha de tornar a instaurar la festa del peix i dedicar-la als black bass, a una espècies que fa cent anys que viu entre nosaltres, sense fer fressa, sense cardar merder, donant il.lusió i vida als pescadors, lluint dins l'estany i recordant el millor bar de la vida. Venjança. Xisca de Gardi declara, des de ja, la guerra oberta, sense quarter i sense ferits.

4 comentaris:

Pep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pep ha dit...

Recordo un licor de Black Bass que va fer en Curto quan "treballava" al Black, era invevible, però "autocton"..millor cardar_te un xupitu de ratafia d'Ulot amb u....

pedraps3 ha dit...

El Black bass te mes dret a estar a Banyoles que molta gentusa que corra avui en dia per l'estany o viu a Banyoles.
Indul per el Black-bass!!!!!!

salvador ha dit...

Osti quins records!
Aquella mà de gent bramant a la barra quan sonava el "Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed, Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King Podria estar dient noms tota la nit ...", els pocs taburets que hi havia, que quan n'arreplegaves un, no te'n desfeies ni per anar a pixar, els vàters que a partir de les 12, hasta cardaven migranya...