dilluns, 14 de març de 2011

Els que ja no hi són

Dels 20 anys de ràdio recordem, com no podria ser d'altra manera, el mestratge de Joan Olivas i el malaguanyat Joan Alemany. De Casa en Casa. Aquella dissecció dels carrers de Banyoles, porta a porta, motiu a motiu, era una esplèndida mirada cap a la història petita de la nostra vila. Allò omplia l'esperit de la ràdio de proximitat, aquesta cosa que a vegades perdem de vista. A través del programa d'aquests dos savis es parlava de nosaltres, dels nostres pares, dels nostres avis, dels oficis que ja no hi són, de les cases que s'han fos, del temps que se'ns ha escolat d'entre les mans. Olivas i Alemany dos homes que sense proposar-s'ho van ser pioners i mestres, il.lustrats i abanderats. També s'hi va afegir, per reforçar el programa, un altre prohom de la vila, en Salvador Duran, el jogater i l'home de la pesca. Segons l'Olivas era un mèrit que en Salvador acudís a la ràdio perquè la malaltia li havia arrencat la salut però hi anava, i demostrava un compromís incondicional amb el mitjà. La vida s'ha emportat per davant l'Alemany i en Duran, però l'Olivas continua a la ràdio amb un altre programa memorialístic i ha trobat un company de fatigues en la figura d'en Joan Saubí. La ràdio és un miracle dels que hi són, dels que hi han passat, dels que encara continuen, però també dels mestres i dels pioners que ja no hi són però que, a fe de Déu, han deixat la seva petjada pregona. Carrer a carrer, casa per casa, família rere família, han escrit la història de la gent que la Història oblida. Això és ràdio, senyors, la resta, com diria aquell, xavalla.

1 comentari:

Jaume ha dit...

Un molt bon record aquest programa, crec que el millor que s'ha fet a ràdio Banyoles, i m'atreveixo a dir, a la ràdio. Aconseguien transportar-te amb el temps. Per cert, un altre programa que el llibre de la ràdio no en parla, quina llàstima. Sort que tots aquests programes estan gravats i ben guardats a ràdio Banyoles, a l'abast de qui vulgui escoltar-los, suposo i espero.