dimecres, 23 de març de 2011

La volta ciclista.

Aquesta setmana ens han visitat un eixam de bicicletes. Com ja va passar l’any passat, l’esdeveniment ha generat aferris defensors i rotunds detractors. Els arguments, bàsicament, se centren en termes econòmics de despeses i ingressos, de convenient o dubtós interès publicitari o en la dimensió de l’alteració de la mobilitat ciutadana.
La postura de xiscagardiana al respecte és clara i contundent i més que una opinió és una advertència de cares a futurs esdeveniments d’aquest tipus, si és que s’han de tornar a produir. Mai que torni a passar una volta ciclista, sigui la que sigui i vingui d’on vingui, més val que els organitzadors de la cursa ho tinguin present: A Banyoles, si han de passar més de vuit bicicletes juntes, és d’absoluta obligatorietat que vagin escortades d’un mínim de vint-i-cinc cotxes que, a part de portar els recanvis a la baca, vagin carregats d’obsequis per als banyolins. No arribarà a bon port cap cursa que no s’acompanyi, com marca la tradició, d’una pluja de llàpits, bolis, globus, caramels, blocs, banderoles, camisetes, clauers i potets per a posar-hi les monedes amb un cordill per penjar-lo al coll. Hòstia, que un any fins i tot, una cursa que baixava de la Garrotxa, ens va obsequiar amb llonganisses! En els temps que corren tampoc demanem això, però d’aquí a passar a tota llet i que al terra només restin les cantimplores buides i vuit mil “gardeles”, n’hi ha un bon tros.
Siguem clars, collons! Al banyolí de pro se li’n repixa si ve en Contador, en Petacchi o maria santíssima. Total, et passen dos-cents paios a tota hòstia, pedalant com gamarussos i dels quals en seria impossible distingir un teu bessó. Ara, si aquesta processó a tai de boig permet tornar a casa carregat de parides diverses, malgrat siguin de dubtosa utilitat, això ja arriba al cor de qualsevol dels nostres.
Queda dit. Per si cas, l'any que ve els esperarem des del balcó amb un grapat de xinxetes no fos cas que s'oblidessin de la nostre recomanació

1 comentari:

TaekwondoBanyoles ha dit...

jajaja !!!
Molt bona. Aquest sentiment més ben expressat, impossible.
Visca els patinets !