divendres, 4 de març de 2011

Oda saltavatge a les Cases Barates

La pluja regantellava des de les canaleres i queia, guerxa i fina, sobre les nostres espatlles. Baixàvem pel carrer Alsius deixant enrere les cases dels rics i ens trobàvem, a quatre passos, la fàbrica de Can Gimferrer de ressonàncies manchesterianes. En aquella fàbrica de xemeneies altes, maons vermells i teulat de serra hi treballava la meitat del nostre barri. Baixàvem amb les mans a la butxaca, fent sonar les nostres veus que començaven a despuntar, sacsejant maliciosament la soca d'aquells arbres joves que l'Ajuntament havia acabat de plantar. I començavem a veure les petites cases del nostre territori, amb les xemeneies escopint el fum d'estelles verdes i humides. I veiem, de lluny, tota aquella estesa de cases: gairebé iguals, gairebé idèntiques, trencades per la boirina de la nit, pel tel de pluja que seguia queient, i pel groc agre dels fanals. Al fons de tot, quasi amb tota la seguretat del món, en Costabella buscava lletres tèrboles per acompanyar els seus acords de guitarra. Quan el dia s'aixecaria veuríem com el barri era voltat de muntanyes i de prats ben verds. Tot molt britànic com el meu veí Quintanas que menava la mobylette amb compostura i amb una pipa penjant dels seus llavis. Avui, de rebot, he escoltat els New Order, i aquell so magmàtic, m'ha reportat als dies de pluja i boirina del meu barri. I he vist, a través dels compassos d'aquell fascinant grup de Manchester, les passes apressades dels meus amics. D'en Pere, d'en Feliu, d'en Florent, vailets d'un barri amb reminiscències del tèxtil, de pagesos posats a fer d'obrers, de cases idèntiques, de sous molt curts i de sacrificis molt grans. Talment a l'inrevés del que passava a les cases dels rics de la part més alta del Pere Alsius.

5 comentaris:

Mireia ha dit...

us heu fixat que de les cases barates quasi no en queda cap ? que totes les han modificat ?
d'aquelles cases planta baixa amb el porxo a l'entrada...ja en queden ben poques !
aviat el jovent sentirà parlar de les cases barates però només alguns amb sort les veuran amb fotos

J.Colprim ha dit...

Que mai ningú oblidi els origens de Banyoles. De les cases barates al barri de Mas Palau, passant per el nou Can Puig, el recent Canaletes i l'actual Barri de la Farga. Fer la història d'aquest barris es un deute vers als banyolins. Els de socarrel i els que ens han vingut a acompanyar.

No tot es barri vell a Banyoles, que també!

Punt A Punt ha dit...

El soroll de les gotes de pluja caient sobre els porxos fets d'uralita...

_espi_ ha dit...

J.Colprim tens tota la raó del món.
Tots els barris que comentes han fet història a Banyoles i molta de la gent que hi viu o ha viscut continuant fent crèixer i s'estimen Banyoles.

Sandra ha dit...

No podem oblidar mai l'història que ens envolta! Les banyolines i banyolins tenim molta sort.