dimarts, 5 d’abril de 2011

El robatori

De petit la criminalitat a Banyoles i comarca era un fet ocasional, pintoresc. Es robaven cireres i alguna fruita dels horts, es trobava a faltar alguna bicicleta que, endesemprés, apareixia miraculosament en una casa de Crespià i poca cosa més. Les notícies de crims apareixien a el Caso que un xòfer de la Teisa llegia amb atenció. Aquell home és l'únic que vaig veure-li portar un diari de titulars tenebrosos, anguniejants. El fet és que en aquella bassa d'oli va succeir un cas que se'n va parlar unes quantes setmanes. Uns lladres, aprofitant la nit i el son fort dels veïns, van entrar a robar a la Caixa Rural que hi havia al Sindicat. Va ser molt sonat. No sé pas què se'n van endur d'aquella caixa. Poré unes saques de pinso i un moticultor. Poré líquid d'ensulfatar i una capsa de patates kenevec. Perquè cèncims, qui diu cèntims, aquella Caixa Rural no feia la fila de guardar-ne gaires. Era un edifici més aviat discret, tirant a construcció ordinària, mancat de qualsevol gust i mancat, sobretot, de qualsevol luxe. El cas és que els lladres, pensant-se que els pagesos comarcals estacaven els gossos amb llengonisses, van entrar-hi de qualsevol manera. No devia ser difícil perquè les mesures de seguretat devien ser una alarma comprada a ca la Pilar del Rec i un espantaveies, i para de comptar. Els lladres, protegits pel silenci absolut de la Plaça del Monestir, van començar a remenar, foradar i, segurament, maleir-se els ossos entre ells. Si en aquells temps s'hagués comptat amb càmeres de seguretat no seria difícil poder veure la cara de sorpresa desagradable que devien fer aquells homes veient que el botí era més aviat migrat. Es va dir que aquells homes, mentre foradaven, van anar a la botiga del Sendicat- que és com sempre s'ha dit- i van proveir-se d'algunes cerveses i d'algun refresc. Robar sempre fa set. I veure que no trobes més que teranyines deu deixar la boca ben seca. A la fi, se'n van anar amb aquella cara de pàmfils dels lladres del Rufufú. No m'estranyaria que haguessin escapat amb un citroen dos cavalls atrotinat resant perquè no se'ls hi calés el motor. D'aquella feta, que jo sàpiga, la Caixa Rural no va tornar a ser robada mai més. Per tota la província va córrer, en ambients dels baixos fons, la brama que els pagesos de Banyoles i comarca no anaven gaire granats. Els lladres, hem sentit dir, es va emplear en això del negoci de la banca i han fet la primera pela en la bombolla financera, Lehman Brothers i les piràmides d'en Madoff. Queda dit.