dissabte, 23 d’abril de 2011

En Mastegatxes a casa

El Senyor Mastegatxes ha tornat a casa després d'una curta estada a terres forasteres. L'hem vist bé, castís i eixerit com de costum, amb el seu humor de paper de vidre i l'aire entranyable amb que reb els amics. S'han explicat moltes bestieses sobre l'absència del senyor Mastegatatxes. Totes elles inversemblants, fantasioses i lliscant la mentida barata. Banyoles és terra de rumors i la gent s'enfila, dóna voltes i fa volteretes amb una facilitat tremenda. El cas és que el senyor Mastegatatxes s'ha absentat perquè necessitava reposar. Perquè li ha vingut en gana mirar Banyoles des de l'altre costat del mapa. Perquè anar-se'n uns dies, prendre unes aigües, estirar les cames, o jaure són bones ocupacions i perquè, encara que sembli mentida, Banyoles no ho és tot. Hi ha, pel cap baix, trenta o quaranta municipis en l'esfera terrestre que, si fa o no fa, poden passar per succedanis banyolins. Ja ho sabem, no seran el cafè, però a vegades ve de gust prendre's una bona atxicoria. El cas és que el senyor Mastegatatxes ha tornat, tan campante i tan eixerit com ha estat sempre. I des d'aquí envia salutacions a la cort de fantàstiques mestresses que el tenen en gran estima. I des d'aquí envia cordials abraçades a tots els que formem part de la confraria dels seus amics, que som un carregament de cràpules, pirates i somniatruites, més o menys deliciós. En tot cas, Mastegatatxes, que sàpiga vostè que la vila està als seus peus, i que la comarca presenta armes al seu pas. L'Atlètic li dedicarà la propera pallissa amb permís, és clar, dels nobles Feli Buntinyà i del nostre excels president senyor Martirià Estany, al qual, més tard que d'hora, dedicarem un perfil que farà ploure des de Rocacorba amb una verticalitat desconeguda per aquests verals. Senyor Mastegatatxes, a les seves ordres, i a disposar, per servir a vostè i a Déu Nostre Senyor.