diumenge, 3 d’abril de 2011

Fidels a Fidel

Escrivíem, fa pocs dies, contra el córrer i totes aquestes coses. Avui direm tot el contrari. Aquest matí, segons m'han dit, té lloc a Banyoles un recordatori per un home que va dedicar temps, món, i energies a l'esport. En Fidel Martí tenia una bergassada de francès de principis de segle. Amb aquell bigoti característic, aquella mirada benèvola i aquell somriure matisat que desbordava alegria per tots costats. Jo el veia com un home que havia fet les paus amb si mateix i és per això que regalava somriures amb la mateixa desimboltura que despatxava flors. En Fidel va descobrir el córrer i al córrer es va entregar amb cos i ànima. Córrer distàncies insalvables, córrer per muntanyes i pujols, per turons i margeres, per camins i caminets. Córrer era el món d'en Fidel i segur que ja no se'n podia estar d'aquell trot, d'aquelles vistes apressades, d'aquell respirar contingut, d'aquell aire esquerp del camí. Avui, els seus amics, recorden aquell home que sempre ens sorprenia amb notícies de marxes impossibles, de quilometrades a dojo, de resistències infinites. No el recordaren amb un àpat o unes conferències, o amb medalles i parlaments. El recordaren fidels al seu món. Corrent. Alguns fan curses curtes, altres mitjanes i, algú, s'atrevirà tastant les llargues marxes d'en Fidel Martí. El cas és que, a la nostra comarca, a en Fidel no li caldrà cap nom de carrer o placeta. Perquè tots els camins i tots els corriols s'han impregnat del seu esperit, del seu galop, del seu somriure plàcid i de la seva mirada bonhomiosa. Ànim i empenta als amics d'en Fidel que amb cada gambada estendran el record d'un noble atleta del nostre particular Olimp.