dimarts, 31 de maig de 2011

Els cogombres maten

Quan vaig veure que un bàrman posava cogombre en el gintònic vaig adonar-me que el món estava a punt de fondre's. Resulta que la llimona ja no s'esqueia, que calia buscar coses més rares i estrambòtiques. L'home comença canviant i acaba tergivesti com diria el contramestre. Tabé hi han cambrers que hi fiquen llima. No trigaran en posar-hi alls, bigues de ciment, trossos de poliester o sugus de Suchard. El cas és fer la nota i que et vegin. Antes tots els gintònics eren de Larios i encara gràcies, a casa d'en Pere es servia una ginebra que es deia Giró que tenia el mateix gust que els ginebrons que collíem a casa de l'Oller petit. Les ginebres eren normals, d'estar per casa, una mica carregades, una mica insolents. Però els gintònics tiraven i, a l'istiu, passaven d'allò més bé. Les tòniques, ai senyor, eren les de sempre amb un gas artificial que desvetllava la rotamenta. Ara no. Ara tot és sofisticat i nosaltres som els primers en estar-nos de manies. Ara el gintònic ja no se serveix en aquell mític vas llarg de cubalibre. Quedaria lleig, hasta quedaria pagès. El gintònic s'ha de servir en vas de peixera, en aquells vasos on hi cabria una carpa. Tot és cerimonial en aquest art fabulador i una mica tibat que és la cocteleria. Ja se sap que la majoria de la gent de barra no hi entén de licors i es fot el primer que li posin al davant sempre que tingui la suficient graduació. Però en aquests dies de tomba i gira la gent s'ha tornat maniàtica, llepafils, primmirada. Ara tothom hi entén de ginebres i en fa tota mena d'explicacions que carreguen i fatiguen la concurrència. El borratxo beu sol, amb el cap cot, amb la mirada concentrada en el vas i esperant l'hora de caure rodó a terra. Però el savi, mentrestant, parla de ginebres i que si les franceses són més bones que les angleses i blablablà. Antes, a les amanides, les iaies servien un cogombre tallat a rodelles i amb un punt de pebre negre. El gust àcid i melangiós del cogombre servia per despertar dels altres gustos. Ara, les iaies vindrien malament si veiessin que els bàrmans tallen cogombres i els serveixen en peixeres on hi cabrien carpes, i fiquen ginebres incomprensibles barrejades amb tòniques que valen un colló de mico. Això s'ha d'acabar. Tan de tastet de vins, tanta collonada, tant de senyor exigent, tant de savi per metre quadrat, tanta cocteleria fina. La prova és que ja estem a la fi és que els alemanys, els que marquen sempre el punt i a part de totes les coses, ha decidit que els cogombres maten. Era el que sospitàvem quan els tastàvem banyats de gintònic. Era el que sospitàvem quan, a l'endemà, ens despertàvem amb un mal de cap d'agulles de cosir. Els cogombres maten, la finor cansa i tots els mals del món estan aquí a la cantonada de qualsevol bar.