dijous, 16 de juny de 2011

Cap agressió sense resposta.

Contractem detectius privats. Hem decidit estirar dels fons reservats i cardar la casa per la finestra. A més, he xafat la guardiola de les meves nebodes per acabar d’apuntalar l’objectiu. És que en tenim el collons plens.

Anem a totes. Volem saber, peti qui peti, qui cony és que ens ha cardat el dit a l’ull. Primer em roben les bicicletes i ara li calen foc al cotxe del Gallego. Què vindrà després, rostir el perruquí al Comitè d’Orriols?, robar les plaques solars de Xisca? el mòbil d’en Vaqueta...?

S’ha acabat, ni una més. Ens ho rebentem tot per veure la cara de les misèries que ens comencen a fer voltar pel cap el pensament que viure a Banyoles podria no ser la millor cosa del món. He dit que ens ho rebentem tot? Perdó, tot menys la partida dels sicaris que se’n faran càrrec un cop identificats, la d’en Quelfo perquè ho filmi i la de les Woll Damm que ens cardarem mentre ho projectem aquest estiu en un “passe” de cinema a la fresca.

Xisca de Gardi s’ho apunta tot. És el que té no tenir memòria...

Cap agressió sense resposta. Quedi dit.