dijous, 9 de juny de 2011

Els homes de l'abat...

Com aquell que fa la migdiada, sembla que m'he tornat a morir uns mesos i ara estic, de nou, en aquesta vida estranya que m'ha donat el destí, set segles després del meu enterrament.

Dormia (per dir-ho d'alguna manera) fins que una estrepitosa cassolada m'ha tornat en mi. Al bell mig de la Plaça Major més d'un centenar de veïns expressaven la seva indignació amb crits, cops rítmics i xiulets. Protesten dels rics. Protesten de la pèrdua de les seves cases. Protesten per què la seva voluntat no és tinguda en compte.

Allò em va fer parar l'orella, ni que fos una orella feta de matèria virtual i incorpòrea. De nou la vila tornava a esmolar les ungles per enfrontar-se als privilegis i la corrupció; a les mentides i impostures; a la violència i la prepotència de l'Abat!... Revivien en mi els temps que els banyolins, per tal de foragitar el jou que els lligava a postració i servitud, armats de valor i d'imaginació, van demanar-me que defensés els seus interessos per posar en qüestió la tirania de l'Abat que, amb un orgull que el portarà al més profund infern, pretenia que fins i tot l'aigua de l'Estany i la terra al seu voltant li pertanyien i que amb ells podia fer el que volgués: cedir-les, empenyorar-les o gravar-ne l'ús.

Sí, ara de nou calia que m'alcés de la suspensió temporal de la meva voluntat que ja fa segles que dura, ara encapçalaré les multituds que, sens dubte, es dirigiran al palau de l'Abat per informar-lo que el seu regnat d'injustícia ha acabat, que la ciutat contesta el seu poder, que ja no el tolera per més temps, que cap...Què? Què diuen, aquests banyolins indignats? M'ha semblat sentir que diuen que l'abat ha guanyat per majoria absoluta una votació, i que podrà seguir amb les seves exaccions quatre anys més?

Em sembla que me'n torno al taüt. Si voleu quelcom, ja sabeu on sóc.