dilluns, 13 de juny de 2011

Els primers pel.liculeros

Aquell gener de l'any 1951 feia un fred que pelava vora l'estany quan es van presentar els primers pel.liculeros per rodar els exteriors d'una pel.licula que tenia per títol "Mi hija Verónica". Cridava l'atenció una seductora actriu que es passejava pels carrers de la ciutat. Era atractiva, sobretot quan es llençava a l'aigua de l'estany en mini-bikini. Es deia Sylvia Morgan i quan sortia de l'aigua i pujava a la plataforma dels banys vells, tremolava com una fulla d'arbre. Els ajudants del director Enric Gómez li tenien preparada una ampolla de conyac per a refer-la, i un cop eixugada, el mateix realitzador va manar que es tornés a llençar a l'aigua. Quatre o cinc vegades es va repetir l'escena, i un cop remullada, eixugada, fregada i rescalfada amb tragos de conyac a la gargamella, el mateix realitzador manava que es tornés a llençar a l'aigua. I sempre, amb el guaperes Fernando Nogueras emparant-la de la tremoladissa i xarrupant com ella de l'ampolla de conyac. Durant uns dies, els de l'equip tècnic i artístic de la pel.licula van passejar-se pels carrers de Banyoles i nois i noies els hi anaven al darrera demanant-los autògrafs. Fins i tot, un diumenge al capvespre, els artistes es van presentar a la sala de ball de can Xampinya i el maco d'en Nogueras es va ajuntar amb els músics per fer de vocalista i cantar i dedicar "a todas las simpáticas chicas de Bañolas" la cançó de moda que feia embadalir les noies: "Dios te ha dado la gracia del cielo. Maria Dolooores..." dedicada " a todas las marias dolores de Bañolas". A una d'elles la van haver d'assistir perquè es va sufocar i va caure desmaiada.
Van passar-ho bé els artistes voltant de taverna en taverna i concentrant-se a una de la plaça de les Rodes que si no m'equivoco em sembla que en deien a can Capellà Bou. Alguns elements del cos tècnic hi feien pa i trago i s'acostaven als joves per vendre fotos de l'actriu protagonista en "pañus menores" igual igual que les "artistes" de la revista "Paris-Jòlivut" que el jovent mirava d'amagat perquè no els enxampés la guàrdia civil. En aquell temps, allò era una cosa completament prohibida, però d'aquesta manera els tècnics de la pel.licula aconseguien una recaptació extra per poder seguir fent copes de bar en bar. El director, jove i dinàmic, enamorat del nostre estany, havia escollit el paisatge perquè era el més adient per semblar-se a un llac suís. L'acció de la pel.licula es desenvolupava a Suïssa i les fronteres encara no eren del tot obertes per anar tan lluny. Europa seguia essent tabú pels pobres espanyulitus.
La pel.licula es va estrenar a Banyoles al cap de cinc anys quan ja ningú se'n recordava. En el cinema Mercantil que nosaltres en dèien a can Xampinya, érem quatre gats els que vam veure un estany en blanc i negre i ens vam quedar amb les ganes de veure a la Sylvia Morgan en mini bikini. I és que aleshores, Espanya era un país "casto", gran reserva de la "castidad europea", i sota la batuta del ministre Arias Salgado es va oficialitzat la censura amb la creació del Ministerio de Información y Turismo" I la pobra Sylvia Morgan va ser la primera que li va tocar el rebre retallant-la per tots costats. Al cap d'un anys van començar a venir turistes a la Costa Brava, i allà es van poder veure sueques amb mini-bikinis sense pagar ni cinc.