dilluns, 20 de juny de 2011

A la recerca de "motius" perduts

"Perdent el temps" és el títol d'un quadernet que ja fa alguns anys em va lliurar un banyolí que per casualitat vaig trobar en una platja mediterrània. Jubilat i allunyat dels seus antics conciutadans s'entretenia a reviure els seus records escrivint un llarg llistat de motius o malnoms "sense ganes de molestar a ningú". Més d'un miler de motius que jo afegiré a la meva llista que tinc guardada en papers gairebé resclosits en una de les més velles carpetes entaforades en algun racó de capses o calaixos. No és perdre el temps escriure un llibret que és ple de recordatoris d'antics motius que en el curs dels anys es posaven per burla o irrisió a una persona, tret pel comú dels seus defectes personals, corporals o per altres circumstancies particulars. Com que això ja ve del temps de la Maria Castanya, ni els més poderosos s'escapaven dels motius que els hi endinyaven la gent del poble ras. Fins i tot no se n'escapaven ni els de més renom de la pell de brau, ja que hi havia un "Cid Campeador" que ja em direu què campejava, ja que en tot temps el que ha campejat més pels nostres camps és l'aviram. O la "Juana la Loca", que devia ser tocada del bolet, en Felipe el Hermoso o la Isabel la Católica que de tan catòlica no s'atrevia ni a tocar-se per ensabonar-se i esbandir-se fent baldèio del seu cos. Però, anem pels nostres. Els del nostre poble que son en el llibret que avui posem a la llum de Xisca de gardi

Cap aquells dalts de la plaça de les Rodes hi havia en Benet Xap Xap, en Bernat Babaia i en Xareta. Del ram de l'alimentació, un Blat de coure, en Botifarra, en Bròquil, en Ceba... Farinetes, Fessol, la Maria dels cigrons, en Maduixa, en Pa de Viena, en Pa amb tomata, el Pebrot, en Pepet Cirera, en Trumfa, en Jeroni Vedella, el Xato de l'Oli, i per acabar de fer la festa en Pa i trago, en Xerric de Vilavenut i en Xampany. Bon profit!
I era molt estesa l'animalàndia: el Cabrit, la Guilla, en Godai, el Llebrer, el Marrà, en Conill, el Gat, el Moixí, en Pere Mico, en Pepet Mona i en Papitu Mono. I en Quim de la Mula blanca, en Kei Matxo, en Ratera, en Sagrantana, en Pere Truja, el Gall, el Gat, el Canari, en Tià de les Gotlles...
En aquest llibret hi he afegit altres motius de persones que jo també he conegut: el "Bailarín Pirata", em Mamèies, en Nari-nari (que es pasava tot el dia assegut en una cadira de balca davant de casa seva llegint la Fulla Parroquial que li durava tota la setmana), en Xeringa, en Xarrapanes, en Cul bonic, Vellanica, Gepet de l'euga, el Gollut, en Tomàs alt i gros (de poca estatura), en Paiella (fuster de can Ceba, primer banyolí que fèu ballar la gegantessa), la Viuda alegre, en Vespa hosteler, la Vespa, la Cabrida, en Tites, en Titina i en Titets, la Tetaforra, en Peret Tit i en Pere dels elàstics, en Pere Brut i en Pere valent, en Petronill i la Petronilla... Bé, i per avui ja n'hi ha prou perquè ho allargaríem molt.
A la Banyoles d'aquell temps antics es coneixien molt més les persones pels motius que no pas pels noms. Recordo que una vegada vaig anar a l'Ajuntament i allí hi vaig veure una llarga fila de persones que anaven perquè els apuntessin per entrar a la llista dels Reis dels Pobres, en la que el Municipi oferia regals als més necessitats. Eren temps d'escassetat i no tothom disposava de diners per comprar joguines pels seus fills. Darrera d'una finestreta hi havia un empleat municipal que va dir a una persona que li digués el seu "motiu" ja que "aqui a Banyoles ens coneixem més pels motius que no pas pels noms i "apellidus". I l'home es negava a dir el seu malnom, fins que amb tanta insistència de l'empleat, va respondre "Em diuen en Cagòsties, però jo no he renegat mai, eh!". No va passar res. Van apuntar-li el seu motiu i els reis mags van pujar al balcó d'aquell bon home que algú amb mala bava li va endinyar el malnom.
L'avi Oli

1 comentari:

Arqueòleg ha dit...

Gràcies Avi Oli per acostar-nos a tot això: ens apropes als temps que no hem tingut ocasió de conèixer.