dijous, 7 de juliol de 2011

Senyor Pairolí

Avui hem enterrat el Senyor Pairolí. El Senyor Pairolí era un prodigi de discrecció, humilitat i constància. Poc a poc, des de la seva casa de Quart, va anar deixant-nos un llegat de riquíssima literatura. S'estimava el país i la seva  llengua, s'estimava la terra i els seus fruits, i de tot això en bastí una obra que perdudarà, i tant que perdudarà. El temps, aquest jutge notabilíssim, posarà les coses en el lloc on no l'han volgut posar les capelletes, les modes i aquesta gasiveria general que és la cultura catalana. Com la seva casa, ferma i virtuosa, voltada per l'esplendor dels arbres i per l'equilibri dels horts, és la literatura del senyor Pairolí. No caurà i no podran fer-la caure, resistirà als embats dels dies i de les nits. El senyor Pairolí romandrà a través dels seus llibres, com ho fa Pla, com ho fa Montaigne, com ho fan els grans. I els dies petits s'emportaran les coses petites, i el temps majestàtic ens farà recordar Pairolí quan el llegim, i el vivim, i ens faci picades d'ull a partir de les paraules que haurà triat perquè gaudim del viatge, del viatge dels llibres i de la literatura. Senyor Pairolí, a reveure, a rellegir.