divendres, 9 de setembre de 2011

Can Pons de plaça

A Xisca de Gardi tornem a estar d’enhorabona. Si ja no eren poques les seus, aquest estiu n’hem inaugurat una de nova. Serà la nostra seu de Festa Major. Can Pons de plaça ha reobert les portes. Aquest cop, però, sota el comandament de la genuïna família que dècades enrere regentava la tradicional botiga de betes, botons, fils, colònies, texans a granel i mil i una potingues per la cara.
De petit hi havia passat moltes estones allà dins. En Quel i de retruc el seu germà Ton formaven part del meu dia a dia més que pas els de casa, gairebé.
Sortint de Casa Nostra, amb en Quel, el tercer dels cinc fills de la casa, passàvem per Can Pons com el Cometa Halley, entrant pel Carrer Mercadal i sortint per la Plaça Major. Pel camí, un fugaç intercanvi de paraules i petons amb en Miquel pare o la Mima, recollir les cent pessetes de rigor i cap a ca la Brugui a berenar. Això es va repetir dia rere dia fins el dia que el meu amic deixà El Collell, després del batxillerat. Al pis de dalt, aleshores hi vivia la iaia Lola amb la tieta Llucieta. Creuar-se la iaia també era tot un clàssic. Era una dona que sempre venia de comprar, i al cabàs sempre hi portava galetes. Possiblement no fos així, però així ho tinc plastificat. La iaia Lola també feia ratafia. En feia a tall de boig! A dalt, on vivia, obrissis l’armariet que obrissis, sempre hi trobaves una ampolleta de ratafia perfectament etiquetada amb l’any d’elaboració. Mitja vida a Can Pons...
Doncs amics, La Família Figueres s’ha posat darrere el mostrador per tornar a despatxar agulles i botons. En aquest cas però, han adaptat aquests productes al món de l’hostaleria. L’entranyable establiment és ara un confortable bar cafeteria que desprèn els aires de la tradició familiar. Un retorn a la infantesa presentant amb tot el bon gust. En Quel, en Ton i juntament amb en Pere i les respectives dones, han tornat a fer que aquell qui entri a Can Pons de plaça, no tingui el més mínim dubte que ha entrat a Can Pons de plaça de tota la vida.
En temps on ens desapareixen referents com Can Ciurana, Can Figueres o Fonda Banal, el retorn d’una saga al comerç banyolí és una excel·lentíssima notícia. Estem d’enhorabona, amics. Llarga vida a Can Pons de plaça.