dimarts, 6 de setembre de 2011

Un borinot a la Teisa

Un borinot a la Teisa

No sé si us ha passat mai això. Estar asseguts dins d’un avió a punt de volar i que us diguin que heu de baixar, que tota la tripulació ha de baixar. Pànic. De seguit pensareu en una averia o que algun beneit hi deu haver col.locat una bomba. Doncs, no. El cas que us explicaré avui va d’uns passatgers que estaven asseguts a l’avió i només faltaven 30 minuts perquè aquest s’envolés. Però, de cop i volta la companyia informà per l’altaveu que a la cabina de l’avió hi havia entrat un ocell i que els pilots intentarien agafar-lo. No sortirien fins que atrapessin l’ocell. Devia ser còmic veure tota la tripulació, amb el seu comandant a davant, aixecant els braços i rebent cops per aquí i per allà mentre l’ocell volava per tots cantons. No hi hagué res a fer. S’avisà a la Sociedad Protectora de Aves, que de seguida envià un esquadró d’especialistes i així el pardal fou atrapat. Els 350 passatgers tornen a pujar a l’avió i aquí no ha passat res. Un pardal dintre un avió deu ser com una puça al costat d’un elefant. Però fa nosa. És com nosaltres –més d’un cop us hi haureu trobat- quan a dintre del cotxe hi entra una abella. El primer que fareu serà aturar-vos aparcant en un racó de carretera per fer marxar l’abella.

Això de l’avió m’ha recordat que ja fa alguns anys estàvem ben tranquils dintre d’un bus de la Teisa (llavors de la Teisa en deien Teiusa, mireu si en fa de temps!) i esperàvem que el cotxe arranqués per anar cap a Girona, i l’autobús no arrancava perquè va entrar un borinot que s’envolava pels caps dels passatgers. No ens van pas dir que baixéssim perquè ja ho vam fer tots a la desbandada. I no van pas haver de demanar ajuda a la Societat Protectora de Burinots, no. Va venir un xofer -en Patèi- amb una màquina d’aquelles d’insecticida Flit, i vinga manxar, xiu, xiu, xiu, i anar ruixant amb la màquina polvoritzadora fins que l’insecte va caure estassat. Quan per fi l’autocar va arrancar, vam ser nosaltres els que no vam poder respirar. L’autocar de la Teiusa feia “pudó” de Flit. Sort que en Patèi ens va animar amb la seva facilitat bucal d’imitació de la fauna plomífera de la comarca. Perquè en Patèi era un expert en fer imitacions ornitològiques i quan pujava a l’autocar ho feia obrint la boca imitant els cants de la cardina, el cucut, la garsa, la mallerenga o el russinyol. Aquell viatge tan pudent va ser molt divertit. I s’acabà quan un viatger li demanà que fes el cant del peix. Llavors en Patèi va quedar mut.

L’avi Oli