dilluns, 10 d’octubre de 2011

Alma Cubrae i les aloges-goges de les Estunes

La 3ra. Fira Medieval Fantàstica s’ha celebrat amb èxit extraordinari a Banyoles. Durant tres dies hem assistit al mercat medieval, hem contemplat l’entrada de l’abat a Banyoles amb una escenificació a càrrec d’aquesta colla de l’Alma Cubrae, amb mímica ambiental, exposicions amb armes i armadures dels cavallers que van formar part de la nostra història, tirs a l’orc a la Muralla, demostracions de vol de falconeria i passejades amb poni i ruc català. Vaja, que hi ha hagut de tot!. Amb ambientacions de fades, follets i éssers fantàstics. Aquests nois de l’Alma Cubrae ho fan molt bé. Van començar els germans Rodriguez – l’Àngel i en Jordi-, s’hi va afegir l Àngel Martinez (un bon company que va començar al meu costat a Ràdio Banyoles) - que s’ha convertit en l’abat que es passeja sota pal.li pels carrers de la ciutat per entrar amb tota solemnitat al monestir. I el segueixen una bona colla d’amics que van començar amb grups de teatre de Porqueres i Banyoles i ara ja fa sis anys que volten pel país. I fins i tot s’han passejat i lluitat pels carres de Valencia i Lugo i amb els seus estris medievals davant les càmeres de TV3. Amb un vestuari fet a mà per ells mateixos, i amb una exposició –que hem vist al Tint- d’història de Catalunya amb vestuaris que ens fan caure la baba d’admiració.

Però... he trobat a faltar l’Aloja que dóna nom a la fira fantàstica. L’Aloja, que és la nostra Goja, la nostra fada, l’encantada nimfa o donzella d’aigua que es pentinava amb pinta d’or emmirallant-se a les aigües de l’estany. L’aloja que fa molts anys vaig veure a Les Estunes dansant amb altres Goges vora els cataus dels seus “palaus”. Era una nit estiuenca dels anys cinquanta quan mig Banyoles es va concentrar a Les Estunes per veure ballar aquelles goges-aloges i bellugadisses “chicas de conjunto” que el director d’un curt-metratge va treure d’una revista del Paral.lel barceloní perquè ballessin una sardana gogística amb blanques gasses de vestits transparents. Els espectadors enfilats als arbres tancaven els ulls per la potència dels focus i els obrien enlluernats en veure tanta bellesa. Quan el director va dir: “Silenciooo!. Rodaaamos!” només se sentien les piuladisses dels ocells.
Quan es va estrenar “Bañolas, vida y leyenda”, la pel.liculeta va passar gairebé desapercebuda. El públic va quedar més satisfet de l’inici del film en una escena que va ser molt comentada: la seqüencia d’en Xesc del Cafè quan tocava la trompeta a primera hora del matí pels carrers del Barri Vell de la ciutat. Els mateixos carrers que durant tres dies s’hi han passejat els bons animadors medievals de l’Alma Cubrae.

Esperem que l’any vinent poguem veure desfilar pels carrers de Banyoles les aloges-goges lluint les seves llargues cabelleres , seguint –com diu el poeta- “ses boges danses, redoblant ses volts i giravolts – responent amb crits i riallades - als xiscles de xibeques i mussols”.

L’avi Oli.

1 comentari:

_espi_ ha dit...

L'Abat em sembla que es diu Jordi Martinez