dijous, 24 de novembre de 2011

Albirant el Nadal

Les trucades i correus electrònics que aquests dies reben tots els participants en el tradicional espectacle dels Pastorets són la prova reveladora de que ja tenim el Nadal a la cantonada. I és que Els Pastorets de Banyoles suposen un àmbit on conviuen totes les generacions del teatre banyolí, des d’actors veterans fins a les últimes fornades de l’Aula de Teatre. Aquest any, si Déu vol tornaré a transitar pels empostissats del teatre Municipal procurant vigilar on posar els peus, ja que sé prou bé que tinc experiència en ficar-me de peus a la galleda, bé, vull dir de cap i peus a l’infern resclosit de sota l’escenari. D’aqui pocs dies tornarem a trobar-nos tots plegats al Muni per assajar les escenes dels nostres tradicionals Pastorets. A partir d’ara ja vindran els assajos de nit, recitant i cantant sota la direcció d’en Joan i en David, que em diran que em posi més a l’esquerra per tal de que m’arribi el focus, o més a la dreta perquè l’Ultano pugui fer l’entrada del cant i “no et moguis que al teu darrera hi tens els fòtils de ferro de l’infern i et pots fer mal” . Un cop arranjat tot, ja ens disposarem a aixecar el teló per fer riure i emocionar als 1250 espectadors que en total assistiran en les cinc representacions dels dies nadalencs.
Si aquest any no m’agafa alguna calipàndria tornaré a seure a la meva raconada “bambolinera” a l’espera de l’avís d’entrada a escena per posar-me a la pell de l’altre avi, aquell vell Soff dels Pastorets que ara sí que l’espectador pot dir que és un vell Soff autèntic, i no com el que vaig fer fa una pila d’anys, quan a la meva joventut vaig actuar en aquells polsosos “Pastorcillos” en els que els directors ens obligaven a que “el viejo Soff” arrossegués els peus, tremolés de mans i parlés amb veu esquerdada. Ho vaig fer molts anys d’aquesta manera. I, ja ho veus, amic Solana, ara que sóc vell he procurat treure’m la “veió” cantant i saltant com un jove que no sóc, embolicant-me pel mig de pastors i pastores del Cor de Teatre i fins i tot fent un “solo” sense gall quan m’entusiasmo anant darrera un colom. Un colom?, doncs, si: en Els “Pastorcillos” el Soff deia: “Ved la palomita hermosa, no me puedo detener... es el Espíritu Santo que nos traza el buen sendero”. Ja veieu que n’era de savi aquell Soff veient l’Esperit Sant. Ara el Soff, quan canta, veu “un colom lluminós” i fa seguir tota la pastoretada darrera el colom que ningú mai veu. I tots a darrera del colom!. És clar que se suposa que ha volat i ha entrat a la cova de Betlem, ja que els versos que en Josep Santaeulàlia ha posat a la boca del vell són molt més emocionants quan diu que “per entre aquestes palmeres – aquell colom ha volat – com si ens mostrés les dreceres – de seguir el camí encertat”.
Sigui com sigui, procurarem arribar a la cova, perquè pastors i pastores sempre hi arriben a Betlem per cantar el Gloria adorant el Nen. I el vell Soff, emocionat, abraçarà a la seva Ruth, que mira que bé!, resulta que és la meva néta, que em guia per aquells camins enlluernats de focus, fils elèctrics i decorats, entremig de vares, ales, forques, banyes, espases, corasses relluentes, olles, xicres, cullerots, samarres, sarrons, cistells i orelles de burro..

El bon amic Miquel em diu que ja està preparat per rellevar-me en cas que no pugui arribar a Betlem. Nomes li demano un favor: que es posi ferm en mantenir la frase del “colom lluminós”, perquè ja tremolo en pensar que algun dia ens tornin a fer dir allò de la “palumita hermosa”. Ferms sempre amb el colom lluminós. Ara i sempre parlant en la nostra llengua.

L’avi Oli