divendres, 11 de novembre de 2011

Gran dissabte al Camp Vell.

Amics, m’he decidit a treure la pols de teclat per dir-vos una cosa molt important. Estem nerviosos. Tenim aquell neguit malparit característic de les més grans ocasions. Demà, ja ho sabeu tots, és dia taronja al calendari. Si els colors es poguessin expressar en majúscules, el de demà ho seria, en negreta i subratllat. No serà el jorn més important del nostre club. En primer lloc, i amb tots els respectes, perquè el club que ens visita no pot ser qui propiciï la més gran de les diades atlètiques. No vol dir però, que no s’hi pugui acabar convertint, ja m’enteneu. Ja fa una setmana que la nostra gent espera amb ansietat que arribi demà. Per primera vegada l’Atlètic Club Banyoles s’enfronta oficialment amb un equip del Deportiu (que ve de deport...). Ningú contempla una altra cosa que no sigui un camp ple de gom a gom i tenyit dels nostres colors. Ha de ser i serà festa i una nova jornada de retrobament. Un capvespre on les baixes temperatures i humitat quedaran noquejades per l’ambient taronja. Tot és a punt. El nostre flamant cap de penyes, en Ditus, porta una setmana menjant clares d’ou i concentrat al Monestir de Montserrat, ha estat assajant càntics amb l’Escolania. En Runi ja fa nits li costa afagar la son... Diu la Marta que des del llit i entre somnis, xuta faltes, remata córners i celebra gols mentre s’abraça al coixí. Fins i tot s’espera la presència del Comitè d’Orriols.
Des del club, s’informa que hi ha organitzat un dinar entre les respectives juntes directives. La nostra hi anirà, s’asseurà, menjarà, farà el rotet digestiu tot seguit, i després acomiadant-se coordialment, cardarà el camp deixant la recepta per pagar. Ells rai, ja tenen calers...
I amb tot això... un partit de futbol pel mig que com tots, es pot guanyar, es pot perdre i es pot empatar. Nosaltres ja ho sabem que guanyarem, no pecarem de falsa modèstia a aquestes alçades, però on realment els hi cardarem una palissa de les bones, d’aquelles que no s’obliden mai, és amb la passió per tot lo nostre. Els nostres jugadors, els nostres colors, els socis, entrenadors... La nostra gent és la millor i contra això no es pot compatir. Aquest és el nostre secret i tresor, i és precisament això el que ens permet pensar que el millor dia de l’Atlètic sempre estarà per arribar. Ens veiem dissabte al Camp Vell a les 8 del vespre.