dijous, 15 de desembre de 2011

Benvolguts senyors de l'or

Aquest és un missatge per aquella gent que amb molt mal criteri ha deduït que sóc dipositari d’importants quantitats d’or. Senyors, no en tinc ni n’he tingut mai. Gens ni mica, ni gota... Amb prou feines trobaríem una galindaina de color daurat a casa meu. La meu mare una vegada va tenir un anell que ho era, però de vailet, mentre ella rentava plats, li vaig fotre dins la bossa del pa. D’allà va acompanyar un grapat d’engrunes fins les escombraries i ves a saber on para a hores d’ara. O sigui que res de res, els meus pares tampoc en tenen, d’or.
No sé qui va ser l’autor d’una l’afirmació que postula que mitjançant la correspondència, un podia fer-se un retrat prou fidel dels trets característics del seu destinatari. Si és així demano públicament que mai que algú es trobi en disposició de revisar la meva, que em doni el dret a aclarir diversos aspectes. Doncs fent un anàlisi superficial de la propaganda que física o electrònicament rebo, qualsevol podria extreure’n conclusions del tipus: “En Samora és un paio que necessita un allargament de penis i que apart de tenir un cacauet, precisa de la química farmacèutica per fer-lo formar”. Tal lleugeresa deductiva m’amoïna una mica, però res comparat amb el risc de veure’m sorprès per l’atac d’una banda d’ albanokosovars un dia qualsevol a mitjanit, fruït d’errònies conclusions d’haver comprovat que sóc destinatari d’anuncis de compra de Rolex i d’aquesta obsessió persecutòria, que darrerament algú pateix cap a la meva persona, demanant-me que li vengui tot l’or.
Senyors que deixeu paperets el netejaparabrises o als vidres laterals del meu cotxe. Bona gent que ompliu bústia de casa amb les vostres targetes dia si i dia també: No tinc or, i ara com ara no entra en els meus plans adquirir-ne a curt o mig termini. Us garanteixo que mai que en tingui ja us ho faré saber però no confongueu, si us plau, que la gent treu conclusions a tall de boig.