dilluns, 5 de desembre de 2011

De cromos i xocolata

El periodista Joan Ventura en una carta al director a la revista Presencia ha escrit que “molts dels que van viure (feliçment) la infància sense televisor tenim un record entranyable de les hores que vam destinar a les nostres col.leccions de cromos (...) En posar en ordre l’àlbum de cromos, especialment una sèrie sobre els continents del món, que era prou didàctica i ajudava a completar la nostra pobra formació en una època en què als extraescolars no existien per raons econòmiques”. Bé, molt bé per a Ventura i per a tots els que van elaborar el magnífic dossier de la història dels cromos, que a l’avi Oli li ha fet recordar els temps molt més llunyans de la infantesa en els anys trenta del segle passat quan ajudava a la seva mare a empaquetar xocolata Mas al carrer Major de Banyoles on la família Mas hi tenien la fàbrica i vivenda davant per davant de casa.

En Miquel i el seu fill Moisès eren els xocolaters que ens portaven una infinitat de teules de xocolata, paper d’embolicar, paper de plata i cromos. La meva mare treballava per a ells, i en el menjador de la nostra llar hi havia vist tots aquells estris. Assegut al costat de la meva mare contemplava com embolicava les teules de xocolata amb el paper de plata. Al meu davant hi havia una estiba de cromos i la meva feina era de posar-los un per un dintre de cada paquet de xocolata. M’agradava fer-ho perquè podia mirar els “sants” dels cromos, però no em podia pas encantar perquè tot seguit la meva mare havia de plegar el paquet i enganxar-lo amb un llapis de lacre que anava cremant a la flama d’una espelma perquè aquesta es fongués degotant damunt del paper que tancava el paquet amb un cop de tampó damunt del lacre en el que quedava estampada la marca de la xocolata. En el decurs dels temps, la Xocolata Mas esdevingué popular. Els Mas havien començat la seva producció de xocolata l’any 1914. L’elaboració era feta tota a mà, i disposaven d’una mescladora de cilindres, compressora, vibradora i fins i tot una nevera per assecar la xocolata. La fàbrica deixà de produir l’any 1954.

No recordo les col-leccions de cromos que havia posat dintre els paquets de xocolata, però tanmateix vull deixar constància que la mainada col-leccionava els cromos dels Mas, de l’Amatller o de la Torras. D’aquells llunyans temps han restat en el meu record les col-leccions de cromos de Aventuras de Paquito y Carbonilla, El detective Boby i Los inventos modernos (el cinema i l’automòbil). Col.leccionàvem cromos i menjàvem xocolata, però no sabíem pas quina era la més bona. El poeta joliu Joaquim Hostench va escriure: “L’Amatller diu que és la seva, - en Torras no hi vol passar – ni tampoc hi estan conformes – ni en Tremoleda ni en Mas. – Quina és la que té més mèrit? – Quina és la millor?. Ja veuran: - per evitar compromisos – que em portin un ou ferrat”.

L’avi Oli