divendres, 9 de març de 2012

Ser o no ser tancats

Ja van massa vegades que de boca de forasters o nouvinguts m’arriben comentaris que descriuen als banyolins com una gent molt tancada. “ui, els banyolins, abans no et consideren un dels seus...” o tabé he sentit “ va costar molt al principi, ningú em feia cas...”

Aiam, siguem clars. Si no anar pel món abraçant, explicant o preguntant la vida a gent que no hem vist mai és sinònim de ser tancat, els banyolins som tancats de collons i per molts anys. Perquè és cert, no ens sentim còmodes dant copets a espatlles desconegudes, encara menys si els rebem nosaltres. El banyolí tan desconfia de l’estrany que et convida com del conegut que no ho fa. Tabé és cert que tenim per costum anar a llocs on sabem que hi trobarem altres banyolins i procurem evitar anar allà on ningú ens serà familiar, a no ser que en portem alguna de cap que requereixi fer-ho així.

Senyors que postuleu aquestes infàmies, tancat és aquell que et creues cada dia i no alça el cap ni per desitjar-te una bona jornada. Tancat és aquell que carda pany i clau a acceptar noves companyies. Tancat és qui creu que Banyoles acaba a Mata, Melianta o qualsevol de les altres fronteres del mapa geogràfic.

Tan oberts som, que a tot indret del món hi ha un recó que fa olor de Banyoles. Això si, com molt bé estableix el sentit comú, la coneixença ajuda a l’afecte i tota aquella gent de pro que ho desitgi, ha de saber que Banyoles l’espera amb els braços oberts, tant de visita com per quedar-s’hi. A partir d’aquí, de mica en mica i amb l’ajuda d’algun sobretaula, ja ens irem fent. Qui us ho diu és fill de nouvinguts ben banyolins.

1 comentari:

iaiapunkarra ha dit...

Hosti santa, aquest me l'havia perdut, molt bo!!

Déu mos en guard, millor, millor que us considerin tancats! (i en general a tot Girona, "la txent de xirona és molt tancada", "a Girona no hi ha vida social" (les dues sentides)), aixís els qui vénen per aquestes contrades amb ànims de "dinamitzar el poble aquest tan tancat", és a dir, a fer-nos cosmopolites tot fent jams sessions al bar de la plaça on ja no es pot ni jugar a la butifarra, aquests no duren pas més de dos anys que ja se'n tornen fastiguejats d'allà on han vingut.

I tot perquè ningú no li carda ni cas al "lletrero" dels mojitos ni caipirinyes.