diumenge, 8 d’abril de 2012

El teatre "Tarintineru" sels teatrebrik

Acabo d’assistir a un assaig general d’una obra de teatre que en aquests començaments d’abril representaran els de la Companyia Teatrebrik a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles. Una obra d’aquelles que en els meus vells temps en dèiem de “sang i fetge”, i que des de que el director cinematogràfic Quentin Tarantino va fer la seva pel.licula “Pulp Fiction” ja es va començar a arraconar aquell estil de cinema negra per a convertir-lo en un estil de cinema que, com el dels germans Coen, barrejava violència, sang i fetge amb oïts perbocadors i amb ritmes musicals. Els de Teatrebrik estrenen una obra d’aquest caire, una farsa negra en la que es barregen la comèdia i la crueltat. L’autor és Martin McDonagh, i segons diuen, les seves obres son, a Amèrica del Nord, les més representades després de Shakespeare. Ja està dit tot. La nova comèdia d’aquest autor, “El tinent d’Inis-More”, la porten a escena els de Teatrebrik, sota la direcció d’en Salvador Duran i del mes petit de la saga de germans Gòmez. –en Joan Gòmez- (dic “el més petit”, però en Joan, segur que deu tenir més de 30 anys-. Els Gòmez han tingut sempre l’art del teatre a la sang – l’Ultano, en Pep, en Loren, i ara en Joan, que és el que ens ha meravellat amb la posada en escena de la història d’un terrorista boig i torturador que l’únic amic que té és...un gat!. Tot plegat, una comèdia d’humor negre, politcament incorrecte, cent per cent “Teatrebrik”

Allí hi he vist actuar amics “teatrerus”, com en Jaume Vicens, en Rafael Ferrer i en Salvador Duran. I amigues d’escena com Tere Solà, Ingrid Calpe i Llum Valle, extraordinàries totes elles en els seus respectius rols. Si hi sou a temps, aneu a veure-la (la darrera representació és el diumenge vinent dia 15). Us asseguro que us divertireu de debó. I és que els de Teatrebrik –que sempre ens han ofert sorpresa darrera sorpresa- els veureu com mai en una excel.lent representació dels seus personatges ben dirigits per en “Dudi” i el “petit dels Gòmez”. Hi disfrutareu, ja que fins i tot hi ha música: en Jordi Torrent, amb banjo; en Lluis Busquets, amb contrabaix; i l’Adrià Dilmé, amb acordió diatònic. I un espai escènic que a La Factoria és amplíssim i llargarut perquè en Rafael ferrer hi pugui pedalar en bicicleta; perquè els terroristes “tarantinescus” ens apuntin amb les seves pistoles; perquè ens fíxem amb el vestuari dissenyat per la Tere i els de Can 60; i amb la presència de l’esplèndida figura de Ingrid Calpe; de la desfigurada i voluminosa (en el seu personatge) de la Tere Solà en una de les seves interpretacions més excel.lents; i de la reaparició de l’admirable Llum Valle a qui aquest Avi Oli no havia vist més des que es va presentar al teatre Municipal –acompanyada d’en Miquel Torrent- com a portadora d’un missatge de la deessa Talía per a una persona que plorava d’alegria, i que avui voldria abraçar conjuntament amb aquest pletòric estol d’actrius i actors que segueixen donant esplendor en el marc del teatre banyolí.

L’avi Oli