dissabte, 14 d’abril de 2012

Molt de part de bo

Vam anar a veure el Tinent dels Teatrebrik a la factoria. I vaig tenir la impressió que feia segles que no tenia l'oportunitat d'escoltar un text tan bo, tan de veritat, de part de bo, tan real, tan bèstia, tan divertit, tan commovedor i, per tant, tan teatre. El Tinent d'Inishmore, presenciat tan de la vora, a la Factoria, en la intimitat que permet les petites distàncies és un luxe quasi pecaminós. Si fossim els autors d'aquesta obra i haguessim presenciat la naturalitat en que els Teatrebrik diuen el text, aquesta dolça naturalitat que costa de trobar en el teatre d'avui en dia contaminat per la impostura, hauríem tocat el cel amb les ungles del dit gros del peu. Si fossim crítics de teatre i haguessim contemplat l'escenografia, la posta en escena, el treball dels actors per modelar els personatges hauríem saltat a escena amb els braços enlaire i hauríem jurat i perjurat fidelitat eterna als Teatrebrik. Si fossim uns programadors i haguessim vist com n'és de rodona la proposta del Tinent d'Inishomre hauríem esperat al representant dels Teatrebrik i hauríem començat a desplegar el mateix contracte voluminós dels germans Marx a una nit a l'òpera retallant això sí d'on és pogués, perquè queda bé i està de moda. Si fossim ciutadans de Catalunya, ara mateix, i sense trigar gaire, ens llançaríem frenèticament a comprar una miserable entrada, encara que fos a la revenda més destroyer, encara que per aconseguir-la ens haguessim de vendre la pell, l'ànima a Satan, o matar, novament, a Caïm i a Abel, a tots dos, o a part dels dos. En Nastase, cèlebre tennista romanès dels anys setanta, referint-se al gran campió suec Bjön Borg: "Nosaltres juguem a tennis, ell juga a una altra cosa". Doncs, això, "els altres fan teatre, els Teatrebrik fan una altra cosa". Però és de part de bo. Molt de part de bo. I això estimats no és el concepte: és la melsa, el cor, els budells i la resta. Quin fart de riure que em vaig cardar.